Lola Santacatalina guardonada amb lo grifonet 2014

Lo grifonet és la llavor del fruit, la qual esdevé la mostra de l’olivera. Es converteix en un fonament que ha de fructificar mitjançant la combinació de treball, constància, laboriositat, motivació, dedicació i talent, entre tantes altres qualitats. Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre va decidir instaurar el premi Lo Grifonet l’any 2011 justament per tal de donar un reconeixement adequat a diverses personalitats de les comarques centrals dels Països Catalans que hagin excel•lit en algun àmbit de la societat, malgrat que no hagin estat altament reconegudes de manera institucional.
El lingüista tortosí Joan Beltran, el músic ampostí Octavi Ruiz i l’escriptor ulldeconenc Manel Ollé han estat els tres guardonats en les primeres edicions. Es tracta de tres mestres en la seu àrea del coneixement, que han deixat llarga petjada al seu pas, car són admirats a tord i a dret. En l’edició d’enguany 2014 la guardonada és la infermera i professora universitària Lola Santacatalina i Ubiedo.
Natural de Godella (València), resideix a Roquetes des dels anys 1970. Vaig conèixer Lola en època adolescent, ja fa més de tres dècades, durant la qual vaig anar adquirint una alta efervescència ideològica. Lola parlava amb l’accent propi de l’horta valenciana, amb claredat i sense embuts. Tenia uns ideals ferms que em van servir d’autèntic mestratge en el camí a seguir en la meua activitat pública. El seu tret distintiu era l’èmfasi que posava en la dignificació de la dona, de la igualtat real socialment. Obrerista i feminista, tenia molt clar que el futur dels Països Catalans passava exclusivament per la independència, per l’establiment d’un nou estat d’Europa que ens permetés crear unes estructures noves i molt més justes, adaptades a la realitat catalana actual.
Lola és una grifonet evident, l’espill de l’eslògan d’Òmnium: “llengua, cultura i país”. Fidel a la terra i a la llengua nostrada, ha fet de l’àmbit professional i dels ideals l’essència de la seua vida. Ha excel•lit en la seua professió i en els estudis sobre tot allò relacionat amb la salut, amb tot un seguit de màsters que li han permès accedir a ensenyaments específics d’alt nivell. Com a professional de la salut, ha estat vinculada a l’hospital de Tortosa, a l’escola d’infermeria Verge de la Cinta i a la Universitat Rovira i Virgili en l’actualitat on imparteix assignatures com l’antropologia.
Va ocupar el càrrec de Delegada de l’Institut Català de la dona de la Generalitat a les Terres de l’Ebre durant diversos períodes dels dos governs tripartits a principis d’aquest segle. Amb el seu ull crític, observa amb tristesa com s’ha anat destruint bona part de la seua tasca a favor de la igualtat de la dona progressivament. De fet, anat fent un o varis passos enrere pel que respecta a un bon nombre d’avenços socials és força habitual depenent del tarannà del govern del moment en qüestió, malauradament. Sense fer esment de l’esperit de rebel•lia, espill d’inconformisme, no estaríem parlant de la Lola, la nostra grifonet amb tot mereixement.
És una pionera de l’independentisme durant l’anomenada Transició, durant la qual es van perdre massa llençols a cada bugada i es va passar fulla davant de tants crims! Cal retre homenatge a les persones com ella que van mantenir alta la flama de l’ideari independentista en moments en què la política catalana majoritària anava per altres viaranys, de renúncia rere renúncia, d’agenollament rere agenollament. L’eclosió del moviment independentista durant aquest segle XXI deu molt a la feina realitzada precisament per aquests pioners independentistes un cop van passar a millor vida “les llargues vacances del silenci”, Joan Cid i Mulet dixit (Jesús 1907- Ciutat De Mèxic 1982), el 20 de novembre de 1975.
Persones com Lola han exercit mestratge i compten amb un bagatge molt destacable. Hem de remarcar amb orgull que és una persona que no s’agenolla, que clarifica el pensament,amb capacitat intel•lectual i laboriositat. L’enyorada i admirada Maria Mercè Marçal va fer famosa la seua cèlebre frase: tres dons he d’agrair: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. Lola Santa Catalina, indubtablement, s’identifica amb els tres postulats de la gran poetessa que va lluitar per causes ben nobles durant els pocs anys que va romandre entre nosaltres, dissortadament.
Ideari polític, fermesa ideològica, lluita de classe obrera, orgull de gènere, defensa de la catalanitat, valencianitat permanent, notable excel•lència professional, tot plegat una grifonet en essència, una nova persona a incorporar a la llista de persones representatives de la nostra terra de l’Ebre i de la catalanitat. Per molts anys, Lola!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *