FINS SEMPRE, LLIBRERIA
?EL TEMPLE?
La llibreria ?El Temple? de Tortosa tancarà les
portes a finals de mes de novembre. No és una bona notícia. És, malauradament, una
d?aquelles notícies que impacten i que fan pensar seriosament sobre tot el difícil entramat que envolta el món
dels llibres i de la cultura en general. De fet, a la capital del Baix Ebre ja va tancar al desembre de l?any
passat la històrica llibreria Viladrich,
que havia estat en funcionament durant més d?un segle, la qual cosa va ser
considerada com una gran pèrdua cultural. Ara hem de lamentar un altre tancament,
i precisament d?una altra de les prestigioses llibreries tortosines.
Durant
quinze anys aquesta llibreria ha estat
tot un local de referència per a molts i moltes amants dels llibres de casa
nostra. Els seus propietaris, Jordi i Teresa, amb el bon ajut i col·laboració diària
de la mare de Jordi, han estat uns bons professionals, uns bons amics, uns bons
consellers literaris. No voldria introduir més vocabulari, sinó aquell que resumeix
a la perfecció el seu tracte amb el client, el seu tracte amb l?amic i amiga que
els visitava assíduament.
Si hem de destacar la llibreria ?El Temple? per algun
aspecte en concret, de ben segur que a tots els qui hem estat usuaris ens
vindria al cap un mateix motiu: la seva especialització en el llibre en català.
I em permeto afegir, que bona falta feia a la ciutat de Tortosa i bona falta fa
en moltes localitats grans i petites d?arreu dels Països Catalans. Sens dubte,
és una de les poques llibreries del país on podies trobar tot l?aparador
omplert amb llibres publicats en la nostra llengua. És a dir, ha estat una llibreria desacomplexadament catalana i al servei de la llengua i la
cultura del país, en tants altres
llocs menyspreada i amagada.
L?autor ebrenc,
del Maestrat i del Matarranya era sempre benvingut. La col·lecció de llibre comarcal era extensíssima
i abraçava tots els gèneres. En tot moment va rebre la promoció que es mereix,
la qual cosa ens feia sentir als autors amateurs ebrencs
francament recomfortats.
Ara tanquen. En una entrevista que li feren a
Jordi Martí en un bloc d?un conegut periodista ebrenc,
Gustau Navarro ?La Marfanta?, l?estimat
llibreter volia desdramatitzar la situació
amb un missatge clar: noves portes s?obriran per al seu futur professional. El
llibre ebrenc i català tindran igualment
altres mecanismes de difusió a les nostres ciutats i pobles vora l?Iber. I no
li manca la raó. Al cap i a la fi, una llibreria, una escola de llengües, o una
acadèmia privada de dansa, són un negoci i així s?ha d?entendre. Ens han
ensenyat a viure en un món materialista i a deixar enrera tot sentimentalisme. Tot i això, enyorarem la
llibreria, enyorarem el tracte humà que rebíem, i enyorarem la predilecció d?aquest
centre pels llibres, documents, revistes, diaris, publicats en la llengua d?Ausiàs March,
que es parla a l?Alguer, a Elx, a Andorra, a Perpinyà, a Vall-de-roures i a Formentera. Està
trossejada de nom, però que és la
mateixa.
Hem triat com a comiat unes cèlebres paraules del polític
catalanista més important de la història de Tortosa, Joan Cid i Mulet, que de ben
segur agradaran a Jordi i Teresa. Des de Mèxic estant, el 1946 escrigué:
Mentre la pàtria segueix enjouada, mentre la llengua catalana
continua proscrita, mentre a casa nostra hom es mossega els punys davant la
persecució i l?esclavatge, els que som a terres lliures tenim el deure
d?esforçar-nos a donar a conèixer el que hem estat, el que som i el que volem
ser, sense ferir susceptibilitats de ningú. Els catalans que, lluny de la
terra, sentim el corc de l?enyorança que abriva,
si més no, l?amor a les nostres tradicions, no podem negligir qualsevulla
ocasió que se?ns presenti per tal de treballar per la supervivència de tot allò
que ens és cabdal.
Jordi, Teresa, Carme, llibreria El Temple, fins
sempre i moltes gràcies.
Emigdi
Subirats
emigdi@hotmail.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com pot ésser que Tortosa no compti entre la seva oferta comercial de cap llibreria on s’hi pugui donar un cop d’ull als llibres, com una cosa més tot i fent un tomb per la ciutat o per anar-hi a la recerca d’un títol concret?
És increïble per la seva demografia i pel seu radi d’influència i també com a seu de força estudiants.
Emigdi,
gràcies per citar l’entrevista que vaig fer-li a Jordi Martí a la teua entrada. Només dir-te que el meu cognom no és Navarro, sinó Moreno.
Ens llegim, company!
Quan Viladrich va plegar va ser per a mí, en la distància, un dia ben trist. Per a mí, Viladrich formava part del petit grup de llibreries insuperables que he anat trobant al llarg de la meva migració vital, com la Voltes de Girona, o l’Escarabajal de Cartagena.
Vaig pensar que l’aspecte positiu del tancament de Viladrich fóra garantir la viabilitat del Temple. Ja veig que ni així. Realment, la crisi de la lectura al país és greu, però a Tortosa, l’indicador habitants/llibreria ha fet en poc temps un salt que fins i tot desprestigia la ciutat. A vore si algú reacciona… Emigdi, anima’t!