UN GOVERN NACIONAL
Quan afirmo que no vull Montilla de president perquè és espanyol, no em refereixo al lloc de naixement ni molt menys, sinó al fet que és l’ambaixador del PSOE a Catalunya i actua com a espanyol que és i se sent. Feta aquesta consideració important, intentaré tornar a argumentar per què estic en contra de la reedició del tripartit com a votant i exmilitant d’ERC.
No puc entendre de cap de les maneres que després de l’expulsió per decret d’ERC del govern (la raó principal de la qual no era l’estatut, sinó que feia mal al PSOE d’allà) els dirigents republicants vulguin tornar a probar una aventura que va sortir molt malament.
Em vaig sentir ferit quan se’ls expulsà del govern, i ells, els expulsats, sempre que no n’estan de ferits. Sembla com si els polítics estiguin fets d’una altra pasta i ho superin tot fàcilment.
L’aposta del front català és l’única que em sembla viable. Malgrat greuges i manca de sintonia, un govern catalanista podria posar fi a la vergonya de la Fira de Frankfurt, en la qual el PSOE tenia previst endur-se els escriptors en espanyol com a representants de la literatura catalana. I la raó més important seria acabar amb aquest desencontre fratricida que ha forçat una divisió grandíssima entre aquells que defensem que Catalunya és una nació.
Ja sé que Duran i Lleida és la cinquena columna de l’espanyolisme, del dretanisme, del catolicisme i de l’antifornici. En canvi, vull pensar que CiU té gent nacionalista, militants de comarques amb els quals ens entenem molt bé i coïncidim amb moltes coses. Amb els socialistes, gairebé no coïncidim amb res. Ells estan a favor dels escriptors en castellà i de la selecció espanyola, majoritàriament sinó unànimement.
Sóc de les Terres de l’Ebre, i fa tres anys gairebé no se’n podia parlar del pacte CiU-ERC, perquè era època de pla hidrològic (la gran errada de Pujol) i ens hauria caigut el món a sobre. Ara les coses han canviat, els del PSOE d’Espanya continuïn reivindicant la nostra aigua i el perill de transvàs continua present. Amb el PSOE no podem confiar amb res.
El Pacte nacional és urgent i imprescindible. Catalunya no necessita dretes i esquerres, sinó polítics que defensin un projecte nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estem d’acord!
Estem d’acord!
El meu pensament coincideix amb el teu…Pensem en català…Montilla pensa en castellà.
Estic totalment d’acord. Aquest home no té capacitat per fer de president de la Generalitat. Tot plegat és d’una mediocritat penosa. He llegit al confidencial Submarí, que el Puigcercós vol aprofitar per fer fora el Carod, i col.locar-se ell al govern. No me’n sé avenir. Tan avall hem arribat?
Què he fet jo perquè em castiguin una i una altra vegada? Potser va sent hora de que els polítics deixin pas a unes noves generacions que puquin fer pactes nacionalistes sense problemes. Si no començaré a pensar que aquests partits no serveixen per res.
Benvolgut Emigdi,
al Baix Llobregat hi ha milers de catalans i catalanes com en Montilla, que són nouvinguts o fills de nouvinguts i parlen en castellà amb la família, però se senten catalans i defensen catalunya. Alguns militen al PSC, altres a ICV, a Esquerra…fins i tot a CIU. No conec Montilla, perquè sempre ha estat un home gris, encara que molts anys alcalde d’una important ciutat de la corona metropolitana. Si hagués de triar preferiria un altre candidat, però el partit ha volgut aquest i és el que hi ha.
Les esquerres mereixen una altra oportunitat. El país ha estat massa anys pendent de CIU i del PP i el final de legislatura no ha estat per llençar coets. Cal fer foc nou, encetar pàgina, començar de zero, però amb la lliçò apresa i fer que el país rutlli bé, com en aquests tres anys, quan Catalunya ha estat més social que mai.
No crec que cap dels cinc candidats fos un bon president, començant per Mas, que fa veure que és català, però el primer que fa és anar a Madrid a pactar en comptes de trucar a la gent d’aquí. La política són gestos i els gestos de Mas no m’agraden.
Tampoc és que Montilla tingui uns grans gestos, però tindrà les esquerres en conjunt i sembla un home seriós, almenys.
Carod, hagués pogut ser un gran president, però ha comés massa errors, al meu entendre. Un polític que pretén arribar lluny no en pot cometre tants.
Del Saura, només puc dir que és l’home del bon rotllo.
I en Piquè, si no fos que és on és, fins i tot podria estar bé, sembla un home culte i intel.ligent.
M’agradaria que el nostre president fos un home culte, obert, dialogant, integrador, coneixedor del país, que tingués clar què són els principis de catalanitat, que sabés la història que el precedeix i que n’ha d’estar, com a mínim a l’alçada.
Segons el meu parer, el que s’hi apropa més és Carod, però no podrà ser.
Tanmateix, vingui qui vingui, espero i desitjo que ho faci bé i sàpigui estar a l’alçada.
Siguem clars, mentre el tripartit sumi més que CiU i PP, tindrem tripartit, i Mas no tindrà cap possibilitat de manar si no és que ZP fa una trucada de Madrid.
Si CiU no té una majoria prou ampla, val més que es quedi a la oposició, un altre tripartit no crec que duri gaire, i en sortiria reforçada.
Trobaria molt negatiu que aquests aprenents d’E tornéssin al govern després de provocar la seva fi: aquesta colla d’inompetennts no es mereixen governar amb CiU.
Encara que sigui espanyol pot fer-ho bé,però jo crec que Montilla no és el problema el problema es que CiU i ERC no siguin capaços de psar-se d´acord en uns mínims,mentre n´hi ha que ja tenen 3 diputats i nosaltres en picabaralles de criatures,quan ens hi estem jugant el ser o no ser del país.
Homònim
Doncs jo no vull ni Montilla ni Mas de presidents perquè són unionistes.
Que manera mes tonta de pedre el temps.Afirmes que montilla es espanyol, vaja.I tu que ets? Tu ets espanyol.Pots afirmar que et sents catala i tot el que tu vullguis.Pero ets espanyol.
I que te que vore que montilla siga espanyol per a que siga un bon o un dolent president de la generalitat? Res
No et facis mala sang.El president de la generalitat sera elegit per la banca, com sempre.
Mas és un catalanista oportunista, mentre Montilla és un home lleial, catalanista (diferència de grau) i que també se sent espanyol. Crec que ERC hi té més a fer amb el PSC que amb CiU, i més amb Mas com a candidat. Catalunya ha avançat més socialment i com a país, en tres anys, que amb tant pujolisme. Els guia més els seus interessos econòmics i estar bé amb l’status quo de Madrid, que fer país a casa seva.
Ara, d’aquí al divorci existent en la gran família nacionalista; amb això crec que cap català consciensciat i amb dos dits de front hi pot estar d’acord. El sectarisme ens perjudica a tots. Cal refer ponts i camins entre la centredreta i l’esquerra nacionalistes; primer és la casa (Catalunya), i després ja veurem com distribuïm els mobles (el projecte social). És el que Víctor Alexandre no es cansa de repetir, i crec que té raó.
Mentre que els sobiranistes ens barallem a la mateixa trinxera, l’enemic, de mica en mica però sense aturador, va guanyant terreny. El temps juga en contra nostre.
Totalment d’acord Emigdi. Jo també desitjo un pacte entre ERC i CiU. Cal recuperar la il·lusió en una Catalunya que té clar que és una nació i que lluitarà per la seva plenitud, com a poble i com a cultura. Aquests darrers tres anys, van començar amb molta eufòria i han estat un seguit de fracassos. La política del PSC no porta precisament cap a una normalització del país, porta, més aviat, cap a una espanyolització, cap a convertir Catalunya (i la resta dels Països Catalans) en comunitats autònomes regionals de l’estat.
Quatre anys amb Montilla faran que siguem més nació, faran que estiguem més a prop de tenir un estat propi, o faran que siguem més una regió espanyola. Això és el més important. Això és el que ens ha de fer decidir quin pacte i quin president de govern cal al nostre país.
Guillem M.
ja s’ha anunciat lo tripartit!
I a més diuen que Montilla tindrà més poder que el Maragall!