Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català fins a 1938
TOMÀS BELLPUIG
Himne al Montsià
Cims escarpats de l?estimada serra
Que ens va ombrejar el bressol,
Testes que el llamp ha despullat de terra,
Cingles i afraus on mai hi ha entrat
el sol.
Faldes vestides d?eternal verdura
De palmes i romers
Montsià, mont bell, ta feréstega hermosura
No té parió amb cap més.
Ets gran, ets gran, hermosa cordillera
Per això et feu brana Déu
Als peus dels llit que té per capçalera
Los rocs del Pirineu.
Ets gran, ets gran: tos cims al cel toquen
Mirats des de la vall,
Mirant del cims, com formiguers s?ajoquen
Les serres de Godall.
De dalt de tu, per terra i mar s?allunya
Esplèndit l?horitzó,
Des de tu, es veu més tros de Catalunya
Ets gran, ets bell, oh Mont!
Lo mar i el cel t?amoixen, te corones
De núvols i de neus,
Los trons rodolen pel teu front, les ones
Esclaten als teus peus.
Ta ?Foradada? mirant vigia
Apars sempre obert d?ulls
Com un patró de nau que va fent via
Per entre abims i esculls.
Per entre esculls i abims va la nau nostra,
Lo poble català
No els tanques mai eixos ulls blaus, a mostra
Com hem d?atalaia
No els tanques mai eixos ulls blaus, vigila
Per tots nostres confins,
Més no aguaites la mar, que està tranquil·la
Aguaita terra endins.
Publicat a La Veu de la Comarca al juliol de 1906
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.