Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Pere Bessó González va nàixer a València el 1951. És poeta i traductor. Llicenciat en filologia moderna per la Universitat de València, va treballar de professor d’Ensenyament Secundari i exregidor d’Esquerra Unida del País Valencià a l’Ajuntament de Mislata.
* Ha participat a València activament en l’edició de revistes, publicacions i activitats de poesia, primer, en castellà en la revista Múrice i les col·leccions Lindes i Fuentearnera, després, en català en l’època de les activitats del Bar Arana i les publicacions de La Forest d’Arana.
* Els seus dos primers poemaris els va escriure en castellà, Cenáculo de sombras (1975) i Imágenes (Lindes-Difusora de Cultura, 1976), a partir d’aquests ha escrit en català.
* També ha fet traduccions de poesia al castellà i al català de D.H. Lawrence, Rustebues, G. Apollinaire, I. Bonnefoy, E. Pound, J. Donne, Ronsard, A. Lowell, G. Grass, Robert Gurney, entre altres.
* Ha estat guardonat amb: Premi Vila de Catarroja de poesia (1979), per Mediterrània.Ausiàs March de poesia de Gandia (1987), per Pagaràs els ous de cugul.Premis Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia (2000), per Narcís de la memòria.”Premi Josep Maria Ribelles de poesia” (2008), per Només per a dones.
Obra poètica
* Herborlari de silencis (1978), Mediterrània (1979) (1979), L’alter ego (1980), Una estança a Alessandria ( 1983), Prims homenatges (1984) (1979), Les llimes de la vosgiana (1987), Pagaràs els ous de cugul (1988), La terra promesa (Bromera, 1988), Planetari (1991), Iteràncies, interferències i grafitis (Bromera, 1997), Narcís de la memòria (Eliseu Climent, 2000) (Premi Vicent Andrés Estellés), El pou de la set que no assacia (2005), El quadern de Malta (2006), Només per a dones (2009) (Premi Josep Maria Ribelles 2009), Les roses de Lancelot (2012), Ephemera (2013), Pregonares la llum (2014), La mort del pare (2014), La mort del clown ( 2018), Els costums bàrbars (2019), Besllums d’Escòcia (2020)
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
MORIREM PROMPTE
Morirem prompte.
Ja la pluja cau més ràpida.
Els vols dels ocells s’afonen zigazaga endins de la nostra veu.
La guàrdia del pont dels nostres desigs
és reforçada
i han bastit un món de senyals estèrils
als nostres ulls.
Cap salvació de màrfegues no nidificarà
l’estiu de l’alosa als nostres dits
car la pluja cau molt més àrida.
Només la nit ens manté zelosos
de la febre,
tot destriant el seu més obscur robatge.
Morirem prompte.
MOSTRA POÈTICA
AMINA POTSER
Com si Ella haguera arribat des del silenci per tal de reverdir la poesia en les brases de la pell regurgitada.
DE RES PÚBICA
A Francesc Mompó,
retort a la seua Oda.
Els cabells rulls
per a envescar-se a gust
de bon matí!
EL SOMNI FALS DE L’ARBRE
La meua pell és escorça de l’arbre
amb fulles que dormen correspondències
en la revolta entre el No-ser i l’Absolut.
A PROP DE L’ÀNGEL
Per a Angi Melania Cristea
Muda de serp
on s’amaga l’estel
que adorm les aigües…
AL TEU VOLTANT
La mar que ara somies contempla el cadàver que fores…
DE CERT L’ÀNGEL CAIGUT
Agua que no regresa tu pena ha de llevarse
Mario López
La peresa de l’espill vell a l’horitzó
plou l’armistici de les xifres de l’advers.
LA FALSA IDENTITAT
A Dana Banu
Parlar de la rosa o de les aus camallargues,
des de qualsevol cau del món,
l’eterna excusa de la història dels dies.
GEOMETRIA DE LA LLUM
A Vasile Şelaru
Darrera paraula a la neu,
amb l’ala ferida del cor.
COLP DE FUET
A trenc d’alba escampa un vi roig entre nosaltres,
la rosa que il·lumina el món sencer.
EL ROBATORI
El meu desig
-robí de papallona-
és sang del vent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!