Emigdi Subirats i Sebastià

Nasqueres Elionor, a la Cort de sang blava,
marxares Isabel, cristiana amb tot el cor,
pionera literata en llengua catalana!
Una llesta clarissa, abrandada abadessa,
defensares la dona de la infausta arremesa,
del misogin Jaume Roig que l’Espill redactà.
Ton missatge senzill captava l’àvid lector,
amb ton llenguatge tostemps aclaridor,
la Vita Christi, la llengua amb sa riquesa.
Ton elevada prosa captivà gent poderosa,
i ta obra tan cabdal la feren estampar,
com dona religiosa que ensenyà a estimar.

A Isabel de Villena

Tot un home de lletra i d’ensenyança,
“bicicleta” en l’esport rei era el teu nom,
jove amb ideals que volia canviar el món.
Amb ànima rebel sofrires la repressió,
als vaixells-presó de l’aula t’apartaren,
la guerra tot amb sang ho esguerra.
Fugires pel Coll d’Ares amb el cor tremolós,
patires la llopada a Gusen, quin infern!
veieres de prop la mort i versares els planys.
Desterrat de Miravet, pels drets humans lluitares,
l’anhel anarquista i català de soca-rel
la poesia va ser la parla de ton cor.

A Roc Llop i Convalia

El teu nom ressona amb bona lletra,
amb una obra ben feta i variada,
l’Espriu mestre somriu amb ta petjada.
Auschwitz va ser un camp ben genocida,
l’Itaca de Carner tostemps al vol,
el paisatge fa olor a bella poesia.
A l’Empordà bé bufa la tramuntana,
vas ser dona lloada per ta categoria,
poeta de la vida, narradora del cor.
La càtedra gironina fou ton gran honor,
als centres lletrats tostemps ben present,
dir el teu nom imposa, un honra per tothom.

A M. Àngels Anglada

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!