Emigdi Subirats i Sebastià

En Ruben Luzón Díaz va nàixer a València el 1982. Llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica per la Universitat de València.És poeta.

* La seua trajectòria va arrencar l’any 2005 amb la publicació de Cames ajudeu-me, obra guanyadora del IV Certamen César Simón de Poesia. El seu segon llibre, Baladaspirina, va obtenir el XLVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia l’any (2008). Amb Ai, va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2011, així com el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. L’any 2015 va publicar Sinó, i el 2016, en la festa literàtia dels Premis Octubre, Luzón va guanyar el premi de poesia Vicent Andrés Estellés amb el poemari Alguna cosa.
* Va ser inclòs a Pedra foguera. Antologia de poesia jove als Països Catalans ( 2008).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Aquest cos estimat, de formes esborrades,
que no podem retindre contra la nostra pell
més que els segons que dura un crit involuntari;
aquesta vaporosa amalgama d’indicis,
obaga esmunyedissa on sempre fa bon clima
malgrat els vots que es trenquen i l’escuma de l’odi;
aquesta fossa fonda on esbarriem càntics
i empremtes de l’amor, que deixen de ser nostres
quan volem posseir-les, com el nom i la pàtria;
aquesta llet rosada munyida fa una estona,
borbollejant encara, on suren vells enigmes,
crostes serpentejants despreses de la calma;
tantes imatges, tantes figuracions d’aigua
teixides a l’atzar sobre llençols de seda,
tants retalls d’immodèstia, conformen el mosaic
on es mesclen les ombres d’aquesta trista joia
que podem pressentir com una set antiga,
imponent i callada; com un desig del dia
que es busca a si mateix en tots els nostres gestos…
Hi ha matins sense escrúpols, disciplinats i lliures
com el vol dels ocells o l’aleteig dels peixos.
De Cames ajudeu-me (2005)

Amb brúixola i compàs cercaves nous destins
i llengües d’acollida en contrades llunyanes.
Quan s’estripava l’alba, veies créixer les ganes
d’udols d’alga als malucs dels campions marins.

Cada lloc t’oferia projectes de camins,
revolts inesperats, plançons i tramuntanes.
Als teus angles bovins rajaven les magranes
amb què es torcaven l’ànsia els mosquits clandestins.

Abans que el sol cogués els pans de la promesa,
vingué l’herpes conill a alliberar-te els ossos
i omplir-te la mirada de flors i petitesa.

Que vells són els volcans que governen els cossos!
L’alè et féu presoner d’una llegenda encesa
que, per manca de temps, malversares a mossos.
De Baladaspirina (2008)

Hi ha una agonia lenta que ens precedeix,
un món anterior de llengua sucosa.
L’endevinem en la textura granítica d’un bust
on s’emmantega cofoia la llet dels orígens;
l’endevinem en la creixença pausada dels coralls.
Cadascú hi pot llegir el seu naufragi
de sang: apostar totes les fitxes al número
set, després al número tres, després al dotze
o al quaranta, quaranta jornades en el desert
sotmesos al baterell implacable del sol herald
on tard o d’hora reposaran els nostres ossos.
Per recompondre el nostre arbre genealògic
ens cal una paciència d’ase i, fent simple qualsevol judici,
aprendre l’amor en els ulls rebentats dels perdedors
(misericòrdia i kyrie-hosanna-et plebs tua
laetabitur in te (dies irae etc. o inevitable
Coca-Cola ora pro nobis)). No té res a veure
la claudicació amb la greu inèrcia esperançada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!