Emigdi Subirats i Sebastià

Durant els més de dos mesos de confinament molts equips de govern municipals han posat ènfasi en l’activitat cultural com a eina ideal per tal d’entretindre la població. Les xarxes socials han esdevingut una mena d’antídot necessari per tal de no tirar en orris programacions senceres de certàmens minuciosament programats. El fet cultural ajuda a enriquir la persona per mitjà de valors humanistes i estètiques molt determinades i influents. De fet, ens ha permès alleugerir el pas del temps i ens ha aportat moltíssim: una eina impagable, indubtablement. La música i l’art, el concert i el patrimoni arquitectònic, la poesia i el conte, el documental i l’obra teatral, han esdevingut els nostres grans companys de viatge durant unes setmanes d’aïllament social forçós.
Nogensmenys, els professionals de la cultura han estat durament colpejats per l’aturada social i, consegüentment, econòmica. Molts agents culturals, o membres de grups artístics, porten moltes setmanes sense ingressos dignes. Pertanyen a un àmbit essencial per a tota societat, en canvi la pandèmia se’ls pot engolir literalment. Fem una crida perquè urgentment des de les administracions pertinents es faci un esforç considerable per donar-los el suport necessari per sobreviure a la pandèmia. Acta non verba, no valen les paraules sinó els fets, atès que són una part imprescindible de la nostra societat.
Justament des de l’àrea de cultura i patrimoni d’un poble menut com Campredó teníem al davant reptes importantíssims per a aquest 2020. Malauradament hem hagut de deixar per l’any que ve l’edició corresponent de Mestràlia, fira de lutiers dels Països Catalans, així com ajornar fins a l’octubre les Jornades del Patrimoni, aquest any dedicades a l’àmbit de l’olivera.
L’Ajuntament de Campredó ha declarat el 2020 com l’Any Francesc Llop i Marqués, en commemoració del 50è aniversari del traspàs del campredonenc més universal. Pel que respecta a aquest important esdeveniment cultural i artístic, en canvi, hem pogut tirar diverses activitats molt remarcables online, que ens serveixen com a exemple per a futurs esdeveniments. Evidentment, res no substitueix el fet presencial, però les xarxes socials s’han convertit en un aparador magnífic per a que tot no se’n vagi en orris.
Com a exemple més evident, una fita important va tindre lloc el passat 15 d’abril, el qual ha estat declarat com al Dia Mundial de l’Art: en honor a la data de naixement de Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana 1452 – Amboise 1519), seleccionat com un símbol mundial de pau, llibertat d’expressió, tolerància, fraternitat i multiculturalisme. Vàrem organitzar una molt bona diada de l’art de caire virtual. Primerament, es van publicitar més d’una trentena d’obres del pintor campredonenc impressionista al facebook, acompanyades d’un haiku en cada fotografia, i una explicació de la diada de l’art. Hi van col·laborar tots els membres de l’equip de govern de Campredó, molts artistes i escriptors ebrencs, així com els membres del Club de lectura de la biblioteca Manuel Pérez Bonfill. Considerem que va ser tot un èxit quant a difusió constant de l’obra del pintor a les xarxes, i una activitat molt remarcable. Paral·lelament es va organitzar un concurs artístic per als alumnes del cicle superior i mitjà de l’Escola Port rodó, en el qual havien de pintar una obra de l’artista amb la tècnica que creguessin necessària, a la vegada que havien de mirar un video informatiu amb un munt de quadres llopians que va elaborar els Amics de Francesc Llop.
Francesc Llop va ser un artista molt complert en facetes diverses: il·lustrador, pintor paisatgista d’arrel impressionista, dibuixant del cos humà, decorador i artista plàstic. Va ser membre de la Tertúlia dels 4 Gats i soci del Reial Cercle Artístic de Catalunya.La Sala d’art Francesc Llop ha rebut una bona embranzida amb la cessió dels quadres que tan gentilment ens ha fet la família Julve-Villó, que ens permet gaudir ja d’una important col·lecció pictòrica i documental.
Tanmateix, des de l’equip de govern campredonenc també vam voler reivindicar la bellesa i importància història del nostre patrimoni medieval: Torre de Font de Quinto, Casa del Prat i Ermita de Solicrú. Durant el mes d’abril també vam anar difonent l’obra artística que han realitzat diversos autors (en forma de quadre, retrat, fotografia, dibuix, etc.), que han immortalitzat el nostre patrimoni brillantment. Altre cop les xarxes socials ens van permetre fer una campanya molt digna i imaginativa.
A la vegada, hem fet la remembrança de les importants col·leccions artístiques que es troben al temple parroquial Sant Joan Baptista: una imponent col·lecció pessebrista de l’artista local Germán Machí; tres magnífics quadres de temàtica bíblica del pintor calero Joan Rebull; una magnífica portalada que suposa tot un homenatge a la nostra història local, comarcal i nacionalment catalana, obra de l’artista gironí Fidel Fita; uns vitralls que permeten una gran lluminositat; i les figures de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista, obra de l’escultor prioratí Marcel·lí Giné.
Last but not least, hem reivindicat el nou edifici “La C” que ens situa davant de la bellesa arquitectònica del segle XXI. Tot un Casal de la cultura que en pocs mesos ja ha sigut seu d’una desfilada de moda de la dissenyadora montsianenca Vicky Tomàs; de la Fira de Nadal que va donar cabuda a uns quants artistes comarcals; d’una jornada musical d’homenatge a les llengües maternes i molt especialment a la música algueresa de la mà del cantautor Antonello Colledanchise i el seu grup musical; i d’un magnífic acte d’inauguració de l’Any Francesc Llop que va suposar tot un homenatge a les arts en llur globalitat.
Tot plegat, al costat d’altres campanyes culturals intenses en què hem pogut remembrar la figura de l’escriptor Manuel Pérez Bonfill (Tortosa 1927-2018), potenciar la internacionalització de l’obra del poeta Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014) o, mitjançant vídeos poètics diversos, fer un exercici extraordinari envers la recuperació de la memòria històrica i la condemna dels règims totalitaris.
Igual com les classes online en l’àmbit de la docència ens han permès salvar el trimestre escolar, les xarxes socials han permès que no s’aturi la vida cultural. El Sant Jordi de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill va ser altament seguit, gràcies a una programació molt ben seleccionada que va resultar altament satisfactòria.
Ara hauria de ser obligació i devoció oferir a la gent de la cultura uns contractes dignes. S’ho mereixen. Si no ho fem, maleïts siguin els responsables culturals de les institucions pertinents.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!