Emigdi Subirats i Sebastià

La pluja sembla que s’ha establert i ha vingut per a quedar-se, ens acompanya tot el dia. El so de la pluja m’inspira, amb el caure ben lent de l’aigua damunt dels prats. Estic escrivint davant la pantalla mentre estic veient com està caient l’aigua del cel i mullant els vidres. La imatge del vidre glaçat i mullat reconforta, amb les gotes fent camí a poc a poc via avall. La poesia de la pluja és perenne, són versos eixits de l’ànima.

Jesús M. Tibau

No he passat molt bona nit, car m’he despertat molts cops. Sembla que tinc massa coses en ment fins i tot aquests dies reclosos. No m’he pogut estar i he penjat temes al feisbuc molt de matinada, dels que ja tinc preparats en anterioritat. Avui he creat un joc literari dedicat a l’amic Jesús M. Tibau. Tot i ser fill de Cornudella del Momtsant, està totalment arrelat a la terra del tram final de l’Ebre. El considero un dels grans narradors de la literatura catalana actual. Els seus reculls, publicats per Cossetània, ha conseguit traspassar la sempre dura barrera del Coll de Balaguer. Ell és tot un personatge, actiu i llest, que sap escriure molt bé i ens crea una mena de delicatessen. Valoro molt la seua obra en conjunt  ja que la considero una de les millors en narrativa curta en llengua catalana. A partir del seu primer recull de narracions, que porta com a títol “Tens un racó dalt del món”, ha sabut crear tot un entramat literari que l’ha portat a un  programa televisiu per on han passat grandíssims autors d’arreu dels Països Catalans.

Cinta Sabaté

A l’apunt que titulo El meu Manel Ollé avui l’he dedicat a la seua esposa, Cinta Sabaté. És una artista que admiro profundament, a part de la senzillesa personal que la converteix en una persona entranyable. Cinta recita L’ombra rogenca de la lloba de memòria, un dels grans poemaris de la literatura catalana que compta amb més de 330 versos. És una autèntica proesa d’una dona apassionada de l’art, de la literatura i de la catalanitat.

He continuat el matí amb les habituals correccions de l’institut i de l’ioc, així com fent els retocs pertinents a la plataforma del curs de B1 de la Fundació Paco Puerto. Aquestes són tasques repetitives que faig cada dia, les quals m’agrada incloure en aquests apunts blocaires perquè formen part intrínseca de la meua vocació docent.

Joan Cid i Mulet

Un cop enllestida la feina acadèmica, he continuat afegint poemes d’autors exiliats ilercavons. Finalment, n’he incorporat 6 de cadascun. Crec que faré una nova i valuosa aportació al Grup de recerca de la memòria històrica. Si n’he de fer cinc cèntims ràpidament destacaria: els poemes de la llopada als camps de la mort nazis de Roc Llop i Convalia; els poemes des del camp de batalla i els concentracionaris de Joan Cid i Mulet; la poesia autodidacta escrita al camp de concentració de Sant Ciprià i, posteriorment, des de l’enyor a França; i la gran categoria poètica d’Artur Bladé. Un total de 24 poemes que engrandeixen la literatura catalana, sí o sí.

He escrit les 5 tankes diàries  des de la tristesa del moment, les d’avui dedicades a totes les persones que han perdut la vida a causa de la pandèmia.

A partir d’aquest moment, un cop enllestida bastanta feina, em posaré a contestar els xavals de l’institut que sempre em comenten un munt de coses. Enraonar amb ells i elles és tot un plaer de la vida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!