Emigdi Subirats i Sebastià

A Manel Ollé l’acompanya en tots els actes públics la seua esposa Cinta Sabaté. És impossible entendre la seua participació en l’àmbit cultural de manera individual, ja que ella n’és part essencial perquè tostemps assisteixen plegats. La Cinta té un caràcter força diferent, parla més pausada, es mostra més discreta i no intervé en públic excepte en comptades ocasions. Tanmateix, s’ha anat nodrint d’aquesta activitat cultural intensa que portem a les comarques centrals dels Països Catalans, dóna la seua opinió acurada en privat, alhora que es manté atenta en tot moment per tal d’anar gaudint i aprenent al mateix temps

En l’àmbit literari hem de destacar, molt especialment, la seua recitació del famós poemari de Gerard Vergés, L’ombra rogenca de la lloba. El recita de memòria, cosa que resulta veritablement sorprenent i impressionant. Mostra una capacitat de memorització extraordinària, ja que es tracta de més de 300 versos, amb un vocabulari específic i gens convencional, cosa que n’afegeix dificultat. A més, la seua recitació és bonica, pausada, melòdica, conté implícita la màgia de la difusió poètica d’un dels grans poemaris dels que es fan i es desfan.

La Cinta és escultura, probablement la més coneguda a les nostres comarques actualment. També pinta i s’ha fet especialment coneguda per les seues figures de dones i la maternitat, en crear cossos femenins decidits, sòlits i generosos.  Alguns crítics d’art destaquen la puresa de la forma per la forta estructura interna i un cert arcaisme en el tractament dels ulls. De fet, és el primer que ens entra per la retina. Per suposat, una de les seues temàtiques més representades en l’escultura és sobre l’anatomia femenina, sobretot les maternitats que resulten emotives i impressionants. Remarcarem que les seues figures femenines són dones fortes, molt ben realitzades amb un mínim de detalls, de manera que potencia els valors essencials escultòrics. 

Núria Gil

Durant la tardor passada va veure la llum la seua biografia. La Dra. Núria Gil, natural d’Amposta i especialista en història de l’art, va realitzar una tasca extraordinària per mitjà d’un llibre veritablement extraordinari i essencial. La Cinta es mereixia un reconeixement d’aquest nivell, que ens ha apropat la seua figura i la seua feina artística tan destacada.

Va sortir de manera paral·la al que va publicar Manel Ollé sobre l’artista tortosí Frederic Mauri (Tortosa 1941-2019). L’editorial Onada va tirar endavant els dos productes perquè creia fermament en la potencialitat dels dos artistes en tot moment. Aquest fet tan destacat els va posar a primera fila de nou del fet cultural ebrenc, ben merescut òbviament.

Hem de fer cinc cèntims de la seua tasca docent com a professora en diversos instituts, el primer a Santa Coloma de Gramenet, per després treballar a l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta i a l’institut de Tortosa, en el qual van compartir claustre amb el seu marit.

Va prendre part en la Mostra de Gravat (1974) i als salons de primavera en les edicions setena i vuitena de 1985 i 1986. L’any 2000 l’Institut de Tortosa va organitzar  una exposició de caràcter antològic dels artistes que n’eren professors, que a la vegada va servir per acomiadar el pintor Frederic Mauri en arribar la data de jubilació.S’hi van exposar obres de Frederic Mauri, Josepa Alucha, Roberto Escoda, Joan Panisello, Alfred Porres i Cinta Sabaté. El llibre editat és una petita joia.

Al costat del seu marit ha viscut la passió per la flora i fauna comarcal, així com per la recerca lingüística. La seua presència durant dècades a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Comflent és un punt culminant de la seua inquietud artística i de la seua aposta per la catalanitat. En el marc universitari ha conegut persones molt interessants i culturalment molt potents d’arreu dels Països Catalans, cosa que és sempre d’agrair. Òbviament, ha viscut amb molt d’interès la carrera en l’àmbit musical del seu fill i de la seua filla, Cinta i Josep, que és força remarcable en el seu paper de directors de coral o de compositor.

He redactar aquest apunt des de l’estima i l’admiració. La Cinta forma part implícita de la meua relació personal amb el matrimoni Sabaté-Ollé i Ollé-Sabaté. No la podria entendre sense la presència omnipresent de la gran artista que és Cinta Sabaté.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!