Paraules ebrenques (14)

foto de Emigdi Subirats.

79. Rascum: expressió molt popular a la vora de l’Ebre, que fa referència al fet d’anar brut, a un lloc on hi ha molta brutícia, o a fer mala olor. Fer olor de rascum implica haver estat al costat del fum quan es crema rama d’olivera, haver suat molt i no haver-te dutxat, o haver estat en contacte amb gallinassa o altres fets animals. Anar carregat de rascum és portar roba vella, tacada, bruta, etc. Un lloc ple de rascum està carregat de coses brutes i inútils, Tot això és rascum vol dir que no té cap valor.

foto de Emigdi Subirats.

80. Un cantamanyanes: paraula agafada del castellà, no normativa, que fa referència a una persona amb comportament un xic estrambòtic. També es diu un baliga-balaga o un poca-solta. De fet, vora l’Ebre també es popular qualificar-lo com a un poc-suc.

foto de Emigdi Subirats.81,Penco. Paraula no normativa en català, no inclosa en diccionaris. És una mena d’insult que fa referència a una persona amb el cap gros que considerem un inútil, perquè vol aparentar tindre més força o més coneixements dels que realment té. Pot ser sinònim de capçot o talós, també d’idiota empedernit. Quan penso en aquesta paraula em venen al cap l’Hisseta i la Granados, entre altres!

foto de Emigdi Subirats.

82.Babarota: aquesta paraula té un ús divers arreu del nostre domini lingüístic. Vora l’Ebre fa referència a una persona idiota, imbècil, estúpida. Quan diem “Este babarota”, ens estem referint a una persona que ens cau molt malament perquè sol actuar d’una manera arrogant. També diem, quin soca! Tanmateix, la paraula, i no puc fer més, em recorda Miquel Hisseta.

foto de Emigdi Subirats.

83. Esquellera: s’usava molt aquesta paraula per referir-se a una dona, normalment gran, que cridava molt en parlar. Feia remembrança de les esquelles de les vaques quan passegen, les quals fan molt de soroll. És sinònim de cridanera. En el dia d’avui, i amb tot el goig, el podem dedicar a l’Agnès de Xerès, tota una esquellera avui sense veu!

foto de Emigdi Subirats.

84. Borinot: a part d’un insecte, és un adjectiu usat per definir un poca-solta, una persona que no diu dos coses ben dites seguides. També per un arrogant que té una actitud desafiant, que es creu ser el centre de l’univers quan és un mitja merda! En pensar en aquesta paraula em ve al cap en Cosí d’Alberto, ara dimitit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *