Emigdi Subirats i Sebastià

Solem vindre a Andorra cada estiu en família, car se’ns presenta com un país acollidor i atractiu tostemps. No deixa de ser ben significativa la meua estretíssima relació amb tres països catalans: el dels Pirineus, el de Sardenya, i el de més enllà de les Alberes. És a dir, Andorra, l’Alguer i la Catalunya del nord; els tres territoris de la catalanitat que romanen fora de les garres afilades espanyoles. Les tres em desperten sensacions d’estima, cosa que em porta a sentir-me com a casa i a fer-los una visita ben sovint.

Hem menjat al restaurant Can Valls, al terme de Ponts, d’aturada obligada cada cop que endeguem la nostra ruta pirinenca. Deliciosa, com sempre, la cuina casolana que ens ofereixen. Aquest cop ens hostatgem a l’hotel Jaume I, normalment solem quedar-nos en un apartament que pertany a la família. Hem seguit la rutina d’altres cops ja que hem fet cap a un famós centre comercial andorrà amb nom d’emperador.

Un cop allí no em puc estar de romandre una estona llarga fullejant llibres a la menuda llibreria. Tal com em passa arreu dels Països Catalans, m’interessen en especial els de producció andorrana. Ja conec l’obra d’uns quants autors residents per aquestes valls, alguns dels quals van nàixer a Catalunya, al Rosselló o a demarcacions aragoneses. Particularment m’atrauen més els literats plenament andorrans, que poden fer cinc cèntims de les seues vivències d’infantesa en un petit estat independent. La producció literària nacional no és, òbviament, molt prolífica, però hi ha autors interessants com: Josep Enric Dallerès, Albert Villaró o Antoni Morell, tots tres nascuts a Catalunya.  Entre els nascuts al petit Principat, el més conegut és el novel·lista Albert Salvadó. En propers apunts faré esment d’un periodista d’origen portuguès que porta una bona trajectòria a mitjans de comunicació nacionals andorrans, el qual escriu en català; així com d’un altre autor nascut a Perpinyà, que resideix a Andorra i fa una tasca literària molt interessant.

La resta del vespre ha estat de visita comercial. M’agrada gaudir d’aquesta mena de paisatge urbà amb persones que gaudeixen de l’oci en qualsevol terrassa de l’atrafegat centre d’Andorra la Vella.

L’estiu passat vaig composar el següent poema durant la meua estada per aquestes valls, en el qual vaig voler exterioritzar tot allò que Andorra significa per a mi:

Camina el caminant per uns camins austers
-bell país pirinenc d’aires pur i fresc-
amb paratges eixits de les entranyes de la terra,
un idíl·lic panorama d’alta i bella serralada,
– pinars exhuberants i l’àliga fosca 
que recrea el seu vol amb ala blanca-.
La natura regna en un moment d’encant,
s’atura de sobte el rellotge de la pressa
es respira la calma natural de la contrada,
i es pensa en tot allò bell que ens acompanya.
La mirada encesa envers la immensitat
que preserva uns tresors a cada serra,
a cada racó verge que conserva l’olor d’antany,
el dolç sabor d’allò que el progrés no ha tocat,
la bella imatge sagrada de la natura pura.
Nodrides llegendes de quefers quotidians,
l’home del treball i de la suor perpetuada,
la dona mestressa del realm i de la terra.

Aquest país pirinenc m’inspira versos i em força a realitzar composicions poètiques. En les darreres hores ja he composat nombrosos haikus i algunes jotes. Anirem fent la nostra ruta poètica, que inclourà vídeos amb recitacions d’històrics autors que s’enamoraren de les valls pirinenques.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!