Antoni Altadill, un novel·lista tortosí del s. XIX

ANTONI ALTADILL

Antoni Altadill[1] i Teixidó (Tortosa 1828 –
Barcelona 1880) és considerat com un dels més prolífics i destacats
novel·listes catalans de tot el segle XIX. La seva carrera literària i
periodística està fortament influenciada, però, pels seus ideals i lligams
polítics que el varen portar a fer ús d?una literatura carregada de crítica
social que pretenia esdevenir un clar referent de rebel·lia. Va cursar el
primer any de Dret a la Universitat de Barcelona, però va abandonar l?estudi de
lleis donada la seva absorbent vocació política i periodística. L?agitació
revolucionària de 1854 se l?endugué a Madrid, ciutat en la qual es va dedicar a
la tasca del periodisme i on va ser íntim amic del novel·lista Pérez Escrich.
Allí fundà i dirigí l?òrgan democràtic ?oeEl
Pueblo
?, i va ser redactor dels influents rotatius, que avalaven una
imminent insurrecció política contra el règim absolutista, ?oeLa Discusión? i ?oeLa Soberanía Nacional?; alhora que va donar a  conèixer les seves primeres novel·les i obres
dramàtiques. Retornà a Barcelona el 1857, on continuà la seva ja intensa tasca
literària. Es convertí en el redactor d??El Cañón
Rayado?
, periòdic satíric que realitzà una constant campanya contra el
conflicte bèl·lic amb les colònies africanes, i publicà novel·les socials i de
costums, a més d?obres de tema bíblic ? amb el pseudònim Antonio de Padua, que gaudiren d?una gran fama en el continent
americà. Posteriorment va treballar com a secretari de l?enginyer Narcís
Monturiol i va emprendre un viatge a Cuba per tal d?aconseguir finançament per
al famós projecte de l?Ictini (un vaixell peix).

Entre els anys 1868 i 1869, va ostentar el
càrrec de redactor de ?oeEl Estado Catalán?, que ens interessa preferentment per
al nostre assaig ja que es tracta d?un històric periòdic federalista que va
fundar en Valentí Almirall, un dels primers ideòlegs del nacionalisme català
per tal de difondre les idees de l?incipient catalanisme polític. Republicà
convençut, amb motiu de l?adveniment de la Primera República Espanyola va ésser
nomenat governador civil de diverses províncies de l?estat com Guadalajara i
Múrcia.

Tota la seva producció literària és en
castellà. Es va desenvolupar, doncs, al marge del moviment de la Renaixença que
aleshores estava agafant volada en les zones urbanes del Principat, tot i que
algunes de les seves obres tracten temes relacionats amb la història de
Catalunya: ?oeBarcelona y sus misterios?,
?oeDon Jaime el Conquistador?, ?oeEl Caín de Cataluña?.
La seva prolífica obra
es completa amb una llarga llista de títols, que abracen una àmplia amalgama de
temes: ?oeLa Pasión de Jesús?, ?oeA la toma
de Tetuán?, ?oeLa Voz de España?, ?oeEl presidiario de Ceuta?, ?oeGaribaldi en
Sicilia o la unidad italiana?, ?oeLos hijos del trabajo?, ?oeEl trapero de Madrid?,
?oeLa ambición en la mujer?, ?oeLa conciencia?, ?oeEl tanto por ciento?, ?oeLa
monarquía sin monarca?, ?oeGrandezas y miserias de la revolución de septiembre?,
?oeEl último Borbón?, ?oeAmor de esposa?, ?oeCruz de flores y cruz de espinas?,
?oeJudith?, ?oeMaria Magdalena?, ?oeJosé y la mujer de Putifar?, ?oeLa casta Susana?,
?oeLa madre de los Macabeos?, ?oeEsther?, ?oeMoisés?, ?oeLa semilla del bien?, ?oeLos
juramentos de amor?, ?oeJugar con el corazón?, ?oeLos enamorados?, i ?oe!Madre mía!?.

 

Com no podia ser d?altra manera, donat el
seu tarannà d?home compromès amb la societat, en bona part de les seves
narracions trobem implícites les denúncies contra els abusos de l?autoritat.
Agafarem com a exemple alguns paràgrafs d?una de les seves novel·les més
altament valorades, ?oeBarcelona y sus
misterios
?, en la qual ens trobem nombrosos missatges contundents
mitjançant els quals l?autor ens convida a reflexionar sobre determinades
problemàtiques que tenen relació amb el govern. Es tracta d?una hàbil novel·la
d?ambients, tenyida d?una intenció social amb clares al·lusions polítiques i plena
d?acotacions d?un elemental sentimentalisme. Altadill era un progressista
convençut, i mostra animadversió contra el règim absolutista. Vet aquí com
acusa aquest govern i la seva política:
 

Uno de los medios de gobierno que ha usado siempre este partido en las
épocas de su dominación, ya  que
fatalmente, preciso es confesarlo, está en la índole suya propia, que es el de
la represión llevada al último grado, principalmente en los partidos extremos;
y una de las provincias en donde más se temía a esos partidos, era Cataluña.

I com insisteix en el fet que aquesta
situació era particularment sensible a la ciutat de Barcelona:

Barcelona, puesta en estado de sitio y bajo la autoridad discrecional
de un capitán general que resumía todos los poderes, no era una provincia de
España en el goce de los derechos políticos que daba indistintamente a todas
las provincias la Constitución del Estado, aun la que entonces subsistía, sino
que era una colonial diremos más claramente, un país conquistado, sobre el cual
tiene el conquistador todo derecho y toda facultad, sin otra ley que su propia
voluntad sostenida por la fuerza de las armas.

 

Les seves concepcions polítiques i
socials  es complementen amb una moral,
basada en uns elementals ideals de justícia i llibertat, i esquematitzada en
l?enfrontament entre el bé i el mal, que sembla simbolitzar l?alta societat i
la classe baixa.

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *