Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Reprenem la tasca blogaire amb una col·laboració a l’homenatge blogaire al poeta lleidatà Màrius Torres, en el dia del centenari del seu naixement. Una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX, un veritable segle d’or de les nostres lletres.
MOLT LLUNY D’AQUÍ
L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.
Als antics carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té l’ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aqueslls camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
12 de juny, 1939
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut company Emigdi.
En la teva represa de la tasca blogaire que et segueixo i admiro pels teus conceptes plens d’optimisme i radicalitat,m’agradaria de tu -com a professor sitgetà i mestre d’excel.lència també dels alumnes del primer Grup Escolar estatal de Sitges,que seguríssim els hi estimes com saps fer-lo de bé – (ets un destacat enamorat dels teus deixebles,tot i resultant un actiu mite fins i tot entre els membres del Claustre de professors) -que hi publiqués,si el veus lògic i acadèmic,amb el mateix entusiasme i il.lusió de sempre envers Sitges i els estudiants que la Vila de Sitges celebra al voltant de la històrica data del 24 Octubre 2010 el Cinquantenari,el mig segle i les Noces d’Or de la seva Inauguració Oficial (1960-2010),un primer edifidi escolar sitgetà somiat i desitjat pels patricis sitgetans des de l’any 1883 fins l’any 1960,un primer Grup Escolar que ni tan sols la República catalana va ésser capaç de construir-lo,malgrat un solar i malgrat la pruïja sitgetana (sic) d’un Col.legi Públic Santiago Rusiñol com a homenatge al seu mecenes i projector internacional del seu Cau Ferrat.
*Si me n’adreço per segon cop a tu (te’n recordes d’allò del Club Amics de l’Eco,que ni tan sols vas fer-me una simpàtica insinuació al respecte…) només és,company en la docència sitgetana,en honor i glòria dels teus possibles deixebles exalumnes de l’Escola Esteve Barrachina.
Gràcies per tot,Emigdi.Visca Sitges,Visca Catalunya i Visca el teu Barça del cor.Ja m’agradaria que Catalunya hi fos molt més que El Barça !.
On anirem a parar, que ja ni l’agost és el que era i ja ens toca treballar abans que s’acabi aquest mes “fantasma”? 🙂
Gràcies, Emigdi, per afegir-te a aquest homenatge!