Emigdi Subirats i Sebastià

Amb el Tractat dels Pirineus, signat entre Espanya i França el 7 de novembre de 1659, s’esmicolava el país català amb l’annexió a França de les cinc comarques septentrionals del país. El següent web fa un repàs històric molt interessant a aquest greu esdeveniment: http://www.350anys.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17&Itemid=15. D’això d’annexions l’espanyol nacionalista Gregori Peces Barba sembla que en sap un munt! Els castellans i els jacobins units van pactar aquesta annexió, que va comportar la immediata persecució de la llengua i la cultura catalanes. Soyez propres, parlez français, era la doctrina a seguir ja al segle XVII. Sigueu nets i parleu francès, la doctrina que seguiria i segueix al peu de la lletra l’espanyolista Peces Barba!!! 
Tinc una vinculació personal i sentimental molt gran amb la Catalunya del nord. Primerament, m’encanta assistir a algunes edicions de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Comflent; un lloc on instruir-te, conèixer gent d’arreu dels Països Catalans i carregar piles a favor de la catalanitat. També he seguit el fenomen literari a aquestes comarques des de molt jovenet. Enguany hem de lamentar el traspàs del gran literat Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, de Sallagosa (Alta Cerdanya) i del cantautor històric Jordi Barre. Dos grans novel·listes, Joan lluís lluís i Joan-Daniel Beszonoff dignifiquen llengua, cultura i terra. Els castells de Salses i de Perpinyà són veritablement imponents. I sí, sobreviurem… i tant que sí.