Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
20 de maig de 1992. Estadi de Wembley. Al voltant de les 10.30 de la nit. Minut 112 de partit, segona part de la pròrroga. Falta a la línia de l’àrea. Koeman xuta i…Gooooooooool! El Barça és campió d’Europa!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veient aquestes fotografies, recordo el moment del gol de Koeman a Wembley. Jo estava veient el partit a casa amb el meu pare i vaig fer un crit ensordidor. La meva mare va venir corrent des de la cuina per dir-me que estava boig. Després vam anar a celebrar-ho pels carrers d’Amposta amb el cotxe i les bufandes.
Quins records més bonics.
Visca el Barça !
No vaig veure el gol. Estava massa nerviosa a casa i me’n vaig anar amb metro cap a canaletes, vaig pensar que quan arribés ja sabria què havia passat… i així va ser.
Quins records!! Recordo el xut de Koeman com si fos ara mateix. Per alguna estranya sensació, sabia que aquella pilota acabaria entrant. Era una final que s’havia de guanyar sí o sí, però els minuts passaven i el gol no acabava d’arribar. Fins i tot recordo un xut al pal d’Stoikov, quan el Puyal ja cantava el gol… (estava mirant el partit per TVE 1, però sentint Catalunya Ràdio). Quan la pilota va passar la tanca i va batre el porter, ha estat un dels moments més feliços que he viscut com a aficionat al futbol.
si t’explico on estava aquell dia, xalaràs. En aquella època jo estava acabant l’any perdut de la mili. Ho vaig veure a un bar davant del cuartel de Tarragona, entrepà en ma i xalant d’aquella manera. A l’acabar el partit a servir la pàtria….