Emigdi Subirats i Sebastià

Joan Cid i Mulet va ser un autèntic apassionat del futbol i d?altres modalitats esportives des dels anys d?adolescència. El 1921, quan tenia només 14 anys, ja vestia la camiseta de l?equip de futbol pioner al seu poble natal, el Victòria CF, vinculat a la Congregació Mariana que disposava d?un col·legi a Jesús. L?any 1922 va fer un pas endavant en passar a defensar els colors blanc i blau de l?històric Ibèric CF de Tortosa (vinculat al Patronat de la Sagrada família), en el qual ocupava el lloc d?interior avançat. Va compaginar les seves actuacions amb els dos  equips, amb la qual cosa va esdevenir un dels jugadors de moda del moment si ens atenem a algunes emotives cròniques que publicaven dels partits alguns rotatius comarcals. Precisament, la següent crònica ens narra un dels gols que va marcar en un enfrontament de rivalitat local contra el Dertusa CF celebrat el juliol de 1922:

Unos diez minutos de juego faltaban para terminar tan ameno, variado y divertido encuentro, cuando el mismo Cid nos hace el gol último y el mejor de la tarde, gracias a un soberano directo que Serres, por más se tiró al suelo, no logró detener.

Amb l?Ibèric va prendre part en el campionat comarcal fins la sobtada desaparició del club el 1925. També va disputar històrics partits amistosos, que reunien centenars d?afeccionats a l?estadi del camí del Mig (darrera el parc Teodor González), contra els millors equips catalans i valencians del moment: FC Barcelona, RCE Espanyol, Gimnàstic de Tarragona, Castàlia, UE Martinenc, Badalona, Europa, etc. Una altra mostra de la seva important aportació al joc de l?equip la trobem en el següent comentari sobre un enfrontament  celebrat a Tarragona amb el Nàstic:

Con todo y hallarse ausente de la delantera un elemento como Cid, nuestros paisanos lograron dejar en buen lugar el pabellón tortosino.

Posteriorment va seguir els passos d?altres companys del desaparegut Ibèric (Nolla, etc.) que varen passar a defensar la camiseta d?un altre equip pioner de la ciutat amb el qual havien mantingut una noble rivalitat, l?Ateneu.

 A finals de la dècada de 1920 va ser  un dels històrics directius del Sports Club Catalonia, el segon equip del futbol jesusenc i l?embrió de l?actual Jesús Catalònia que competeix a la regional preferent del futbol català.

Amb el seu habitual idealisme defensava tothora l?esport amateur que havia de portar els equips comarcals a nodrir-se de la pedrera local per tirar endavant. Aquest ideal  precisament va encoratjar el grup intel·lectual de joves que tiraven endavant la revista Vida Tortosina a impulsar un torneig de futbol pioner al Baix Ebre, que va tenir un notable seguiment arreu de la comarca. Hi podien participar els equips reserva dels clubs de primera categoria (UE Rapitenca, Dertusa FC, CE Ulldecona) i els primers equips dels restants clubs de segona categoria (Perelló, Xerta, Aldover, Bítem, Reguers i Santa Bàrbara). Cid i Mulet fins i tot va actuar com a àrbitre en nombrosos partits a la vegada que s?encarregava de redactar acurades cròniques de la vida futbolística del moment.

Des de Mèxic estant, mai no va tallar els lligams amb el futbol del seu poble gràcies al fet que el seu nebot, Joan Prades i Cid, va ser-ne directiu durant molts anys. A la dècada de 1970, va fer-se soci de la Unió Esportiva Jesús Catalònia i, malgrat la distància que els separava, tenia molt interès a regularitzar la seva quota anual, alhora que rebia informacions assídues dels quefers de l?entitat. Hem de destacar que va patrocinar els torneigs México 1970 i 1971 que van celebrar-se durant les Festes Majors de la Cinta i que van ser organitzats pel CD Tortosa, del qual també va ser soci. Malauradament, però, els condicionaments polítics del moment no varen fer possible que el declaressin soci d?honor de l?entitat.

En l?àmbit de l?esport professional era un acèrrim seguidor del FC Barcelona, que els anys 1930 ja havia esdevingut tota una institució a Catalunya. Solia escriure assíduament sobre els quefers més transcendentals del gegant del nostre futbol en aquells primers anys de la lliga estatal, en la lliga catalana i en el sempre competitiu campionat de copa.

El fitxatge per part del Puebla CF mexicà del futbolista tortosí i exporter del Barça, Paco Llangostera, el 1980 li va causar una gran satisfacció ja que suposava una nova contribució tortosina al desenvolupament del futbol asteca. En la seva aventura mexicana Llangostera acompanyava un veritable ídol de l?afecció barcelonista com era l?ilicità Joan Manel Asensi.