Qui ha llegit el llibre de l’Alquimista recordarà aquesta paraula àrab; MAKTUB: “Està escrit”.
El llibre de Paulo Coelho hauria de ser de lectura obligatòria un cop l’any, per fer-nos adonar d’on som i d’on queden els nostres somnis. Si ja els hem tocat o si encara ens esperen a l’altre costat del desert.
El Pere, com el pastor de la fàbula, tenia clar que hi havia un tresor enterrat sota les Piràmides i emprengué el viatge a cercar-lo. Era un noi decidit, amb molta voluntat, perseverant, fins i tot diria que tossut,… un pesat, vaja.
Però a vegades, la ruta cap els somnis ni és clara ni és fàcil, a vegades per aconseguir l’objectiu que tenim davant cal fer un tomb per salvar un obstacle que es presenta massa difícil. Per un seran les capacitats, per altres els diners, per altres el temps, per altres l’entorn… I el Pere se’n va anar a Madrid, pensant que allà seria tant a prop dels avions com podria perquè semblava que hi havia obstacles massa grans per acostar-s’hi més.
I el pastor del conte treballà per un vidrier, amb passió i devoció, amb talent i dedicació, amb esforç i constància.
I així, també el Pere estudià com el que més, un català a Madrid, ja em diràs! Patint la part que li tocava, enyorant tot el que es pot trobar a faltar i també gaudint de tot el que li van permetre aquells anys, inclosos uns amics que van durar fins l’últim dia.
Però quan un té un tresor esperant-lo rere les Piràmides, no pot demorar el viatge, per més que l’hagi de fer en solitari, sense un cèntim, a tot o res, amb por i dubtes, … amb la única certesa a l’ànima de que el tresor té amo i que posseir-lo omplirà de goig tots els buits que avui semblen foscos, freds i esquerps.
Hi va haver algú que el va animar a fer aquell pas (gràcies de part seva César), sempre hi ha un mag alquimista en el moment oportú que ens empeny. El mèrit del Pere va ser fer-li cas, deixar-ho tot, emprendre el viatge que el va tornar a casa, travessar el desert d’aquells anys i aconseguir el seu somni; volar.
Avui, em segueix inspirant aquella determinació, aquella passió, aquella vocació. No és l’única, ni de bon tros, però és una de les lliçons més importants que ens va deixar.
MAKTUB, estava escrit que el Pere seria pilot, però va ser mèrit seu tot el que va lluitar per complir el seu destí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!