Ha estat un embaràs llarg, amb falsos positius, amb vòmits, marejos i algun ensurt d’abort involuntari. Finalment, ha estat un part difícil, dolorós i de risc, que es posposava després de sortir de comptes, fent-nos patir per la mare i tenint la família amb l’ai al cor. Tanmateix, la natura de la democràcia que pretenem teixir ha seguit el seu curs i ja la tenim aquí, ja ha nascut la República Catalana. Com si fos filla d’una família senzilla, el part només és la primera meta volant de les dificultats, i lo fotut serà conquerir el futur en un món pensat per les criatures de les famílies benestants, no pas per les humils.
Cada dia més estudis mèdics i pedagògics recalquen i constaten que els primers dies i mesos de vida d’un infant són determinants per saber en qui es convertirà aquella personeta amb el pas dels anys, assentant les bases per ser una persona tolerant, amable, generosa, treballadora, culta… i tots els adjectius que hi vulgueu afegir. És hora doncs de vetllar pels primers passos d’aquesta criatura.
Alerta ara amb els “pares” de la pàtria, els partits i polítics que se’n vulguin apropiar i fer d’hiperpares endollats de paternitat estrenada, alerta amb els avis i sogres que des de casa seva diran com s’han de fer les coses, com s’han fet sempre i com s’han de seguir fent, i pitjor, els que criticaran quan no es facin com ells farien, alerta amb els veïns de prop i de lluny, que tothom es veu amb ganes i drets per opinar sense sostenir la criatura als braços ni aguantar-li les nits en vetlla.
Alerta de fer una República petita, sobreprotegida i poruga, dominada per les pors, els recels, els prejudicis i les mancances dels seus pares. Alerta de voler córrer massa i deixar-nos gent pel camí, que el llegir no ens faci perdre l’escriure, que les presses no ens desviïn de la ruta. Alerta i al·lèrgia doncs, als discursos sectaris, separadors, humiliants i despectius vers aquells que encara no entenen la República com l’oportunitat d’un futur millor. Els fets parlaran per nosaltres!
És temptador atacar Espanya, el PPSOEC’s, el rei i, fins i tot, els equidistants, o tots aquells que no creien que arribaríem aquí, contra els que molts de nosaltres hem acumulat rencors, justificats o no, i contra els que molts es volen desfogar, amb raó o sense. És temptador però no contribueix a construir el país que volem de portes endins ni de portes enfora. Mesurem les paraules i les accions, pensem si ajuden a fer millor aquest país que volem! La nostra República no és contra ningú, és una eina per tots/es i amb tots/es!
Vull una República oberta, acollidora i integradora, amb una mà estesa a Espanya i la seva gent, la que es queda allà i la que viu aquí, i que amb l’altra mà fem un pont al Mediterrani, on avui els nostres germans del sud fugen de l’horror i s’aboquen al mar, davant la indiferència europea.
Vull una República on els polítics estiguin al servei del poble, com ho han estat durant aquest procés (amb els altibaixos del camí però amb el final promès), obeint la voluntat popular i relativitzant el poder de les elits econòmiques perquè l’important no és la macroeconomia, sinó que la gent pugui viure sense penúries, que s’arribi a finals de mes, i que el llindar de pobresa no sigui el sostre sinó el terra.
Vull una República on l’educació i la cultura siguin pilars bàsics de la nostra societat, on l’accés a la salut no sigui un privilegi, on les llengües (totes) no siguin més un obstacle sinó una oportunitat, on les minories es respectin i s’apreciïn com un valor i una riquesa, mai més com un problema, on la dissidència sigui honesta i no es silenciï, on la diversitat d’opinions es tingui en compte per fer un país més de tots, sense excloure ningú.
Amb un estat així, cada dia hi haurà més gent disposada a defensar-lo, més gent amb ganes de formar-ne part, més gent amb coratge per tirar-lo endavant.
Aquesta és la República del Jordi Cuixart i de tantes persones que com ell, han treballat, lluitat i patit per fer-la néixer avui. Fem-nos dignes del seu sacrifici i mentre reclamem la seva llibertat, posem-nos a treballar, que tenim molta feina per davant i tant aviat com ens la traiem de sobre, podrem gaudir dels seus fruits.
Salut i República!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!