Els indecisos sempre tenen mala fama perquè no són ni això ni allò, no van ni vénen, no pugen ni baixen… i en un món tan canviant com el nostre, on la seguretat és un valor a l’alça, d’alta demanda, la indefinició ens costa de pair i el veiem com una amenaça impredictible.
Qui no s’ha trobat amb indecisos a l’hora de triar restaurant per un sopar de grup? No m’hi estendré, tots sabem de què parlem i els grups de whatsapp van plens dels llarguíssims diàlegs per acabar definint on es va, oi?
Existeixen diversos tipus d’indecisos, hi ha els transparents, dels que els hi va bé tot, que s’adapten sense problemes i la seva indefinició no afecta la decisió final, hi ha els indecisos negatius (altament tòxics), que no els va bé res, però que tampoc proposen alternatives, són els que fan canviar lloc i hora del sopar però al final no vénen, i també hi ha els indecisos positius, els que qüestionen els dogmes, les idees preestablertes, els prejudicis, les seguretats, el blanc o negre, el sofisme d’uns i altres… poden ser el Copèrnic que qüestionà el geocentrisme o el Darwin que posà en dubte el creacionisme.
Parlant de política, el procés d’independència ha clarificat alguns espais sociològics i n’ha difuminat uns altres, redefinint el grup dels indecisos, altrament malanomenats equidistants. I d’aquests voldria parlar, especialment perquè ells són la clau de volta de la República, i més que això, són un dels pilars del país que volem construir.
La indecisió no té perquè ser inseguretat, i molt menys, seguretat en l’opció contrària. Qui vol saber com serà la República abans de recolzar-ne la implantació no ens està dient que està convençut que l’Espanya monàrquica sigui la panacea i això ho hem de tenir clar i recordar-ho les vegades que convingui a aquells republicans convençuts (especialment als conversos) que sovint ho perden de vista.
L’independentisme ha comès errors? SÍ. (I ho dic amb majúscules). Alguns s’han aferrat a l’independentisme com a taula de salvament? SÍ. (Altre cop en majúscules). Alguns s’han apuntat al carro per interès? Alguns han fet servir la independència com a cortina de fum? Alguns han utilitzat (i volen seguir utilitzant) el Procés com a “modus vivendi”? Alguns han passat per alt reivindicacions socials profundes en aquests anys? …? La resposta a totes aquestes preguntes (i algunes més que senyalen els indecisos) és un SÍ amb majúscules, i n’hem de ser conscients si no ho érem ja, perquè tenir-ho present ens ajudarà en aquest moment de xoc de legitimitats, però sobretot, en els primers passos de la República, per tal de poder construir un país diferent de l’Espanya que coneixem i denunciem.
Siguem valents i reconeixem errors, acceptem que hi ha coses que es podrien haver fet millor, ampliem el zoom, escoltem aquells indecisos que vulguin aportar el seu punt de vista, benvingudes totes les aportacions, estem sembrant el nostre propi procés constituent.
Ara més que mai necessitem menys consignes, menys tuits ocurrents i feridors, menys eslògans i menys dogma, i més escolta activa, més empatia i més cohesió. Menys Gabriel Rufián i més Jordi Cuixart.
El 21D confirmarem la República, però el dia 22 hem de seguir convivint amb els mateixos veïns que fins ara, indecisos i unionistes, i necessitarem que el nou país els tingui en compte per tal de ser allò que n’esperem, un estat al servei de la ciutadania, els seus drets, el seu benestar i les seves llibertats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!