La festa major de Santa Perpètua és inici de curs i final d’estiu. Mentalment, tots posem aquest cap de setmana al calendari de forma inconscient com els últims dies de vacances, a punt per començar rutines, classes, dietes, entrenaments…
El Pere i jo havíem viscut llargues temporades lluny del poble que dificultaven seguir el rastre als amics o als coneguts, i la festa major, com Nadal, eren moments clau per posar-se al dia de l’actualitat de tothom.
Algun any s’havia donat la coincidència de trobar-nos en algun acte de la festa major, un concert al parc de la Ribera, sopant a ERC, al ball de la piscina… però normalment, per feina o diversitat d’altres motius, no ens vèiem gaire per aquestes dates, només hi érem algun dels dies, o directament, érem fora i no ens hi deixàvem caure cap moment.
Aleshores, arribava un dia posterior a la festa major conegut com el dia de passar el “parte”.
Entre germans, (nois) aquest “parte” contenia informació sensible sobre les amigues, conegudes o acabades de conèixer de l’un o de l’altre. Qui havíem vist, quan, amb qui, on, fins a quina hora, en quin estat…
No era res especial, aquests “partes” es passen a diari, setmanalment, mensualment… entre amics de la colla, entre companys de feina, entre antics alumnes, entre exmonitors del Refugi… i totes aquestes informacions, les passi qui les passi, comparteixen els paràmetres a tenir en compte, els punts calents d’interès i les dades importants i transcendentals… no crec que calgui estendre-s’hi, tothom sap de què estem parlant.
El temps, inefable, passa per tots, i cada cop el “parte” és més curt perquè el nombre de solteres es redueix dràsticament, reduint així les variables importants a tenir-ne en compte, i també s’han reduit ostensiblement les hores que aguantem de gresca recopilant tota aquesta informació.
Per aquestes dates, amb el regust de l’estiu encara latent i amb la remor de plans i propostes per aquests dies de festa, no puc evitar somriure en veure aquelles noies que un dia formaven part del “parte” que li passava al Pere quan ell no hi era per festa major. Ara les veuria ajuntades, casades, embarassades i/o mares ja… i en aquell dia posterior, quan passéssim el “parte”, ens estiraríem els cabells de saber com han acabat alguns noms insignes de la llista, ens faríem un bon fart de riure de comprovar alguna profecia malèvola, ens lamentaríem d’haver ignorat una aposta arriscada que ha resultat ser una mina, i ens seguiríem sorprenent de la capacitat d’algunes per ser un au fènix…. coses de nois (germans).
Gaudiu d’aquest darrer cap de setmana d’estiu, d’aquest primer de setembre, i seguiu passant el “parte” a aquells que per un motiu o un altre, no poden disfrutar-lo!
Bona Festa Major!
“Ballen lluny els que avui ja no hi són” (0:34)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!