GRÀCIA 1850

Boadella assegura que va acceptar dirigir un teatre d’Esperanza Aguirre “per no haver de treballar a Catalunya”

El director d’Els Joglars, Albert Boadella, ha assegurat que va
acceptar l’oferta de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza
Aguirre, per dirigir el Teatro del Canal “per la necessitat o més aviat
pel plaer de no haver de treballar a Catalunya”.

Boadella  fa
aquestes declaracions pocs dies abans de celebrar-se la festa inaugural
d’aquests teatres madrilenys,  els dies 20, 21 i 22 de febrer. El
dramaturg assegura que amb aquest projecte trencarà “la dinàmica” que
les funcions es concentrin en “guetos de 10 o 15 persones”, com segons
ell ha passat tradicionalment en el teatre públic. Boadella diu que no
coneix cap altra forma de fer teatre que no sigui “ridiculitzant els
poderosos”.

El director del Teatro del Canal assegura que des
que va acceptar el càrrec que li va oferir Esperanza Aguirre ningú no
li ha dit què ha de fer. “Si un dia, pel que fos, sorgís un problema en
aquest sentit, m’inclinaria per la llibertat d’expressió”, afegeix.
Boadella manté que la seva tasca com a director d’aquestes sales no
anirà en detriment de l’activitat d’Els Joglars. De fet, el 26 de
febrer arriba al Teatro del Canal l’última obra de la seva companyia, El sopar.

L’aniversari d’Els Joglars, a Madrid
El
dramaturg ja està pensant en la peça que commemorarà el 50 aniversari
de la companyia, l’any 2012, que espera poder representar als teatres
que ara dirigeix. Està estudiant dues trames: una sobre “tot el que ha
passat, sense fer una rememoració o reposició d’obres” o, ben al
contrari, “una nova mirada cap al futur”.

Sigui com sigui, per
l’aniversari d’Els Joglars no actuaran a Catalunya perquè tindrien “un
problema de públic”, ja que creu que estan “demonitzats”. A més,
considera lògic que se celebri a Madrid, perquè Els Joglars ha estat
“una de les grans companyies espanyoles i així s’ha conegut a Europa”.
Amb tot, no tanca la porta a tornar als escenaris catalans “quan acabi
l’actual règim”, en referència al govern de la Generalitat, respecte el
qual tenia la mateixa posició quan governava CiU.

Finalment,
va confessa que està feliç a Madrid, que considera “una ciutat i no una
capital de província com Barcelona”. Alhora admet, però, que el que més
li costa és viure en una “gran urbs”, perquè el que li agrada és viure
en el seu “exili daurat”, a Girona.

(Diari AVUI, 3 de febrer de 2009)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!