GRÀCIA 1850

Revolta al Col·legi de Periodistes pel lliurament de la medalla a Carlos Sentís

El lliurament de la medalla al mèrit del Treball a Carlos Sentís ha
desfermat una tempesta al Col·legi de Periodistes, que va fer
d’amfitrió de l’acte organitzat dilluns per iniciativa del ministre
Celestino Corbacho. El Grup Barnils, com a col·lectiu de periodistes,
ha redactat una carta
que ha adreçat als col·legiats perquè la signin. El destinatari final
serà el degà del col·legi, Josep Carles Rius, al qual reclamen que “es
faci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís” i que “la junta
reconegui l’error que va cometre en acollir l’acte”.

El text
repassa la biografia franquista de Sentís. Destaca el fet que va entrar
a Barcelona amb les tropes feixistes i vestit de militar el 26 de gener
de 1939 –data de la qual es complien exactament 70 anys el dia de
l’entrega de la medalla– i l’article ¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gangsters, simplemente, que va publicar a La Vanguardia el
17 de febrer del mateix any. En aquell text, Sentís qualificava de
“mafiosos” els governs de la República i de la Generalitat republicana.
Una vintena de col·legiats ja s’han adherit a la queixa.

Joan
Vila, vocal del Grup Barnils i membre de la junta del col·legi –per la
llista de l’oposició–, es va queixar en l’última reunió de pel fet que
el degà, Josep Carles Rius, hagués decidit que el col·legi podia
acollir l’acte i per haver participat activament en la cerimònia, amb
un discurs
“elogiós”. “El col·legi representa tots els periodistes catalans i s’ha
implicat en un homenatge a una persona que està clar que no va actuar
com un català demòcrata, tot i que a partir de 1975 es va reciclar com
van fer tants franquistes. Entrar en aquest joc en un moment en què
s’està recuperant la memòria històrica requereix almenys una
explicació”, argumenta Vila.

Per Rius, la qüestió és tota una
altra. El degà diu que “el Grup Barnils és molt lliure d’impulsar la
carta que vulgui”, però de la mateixa manera anuncia que no es farà
enrere “de res”. “Tot el que vaig dir van ser paraules mesurades i
pensades i no les retiro”, puntualitza. En el seu discurs,
Rius va destacar que “el mèrit com a treballador del Carles Sentis és
indiscutible” i va interpretar el seu paper durant la dictadura com a
periodista de La Vanguardia –on encara escriu– com l’opció de
“centrar la mirada en les democràcies occidentals, que era una forma
d’apostar per la llibertat i, també, de mantenir viva la vocació
universal de Catalunya”.

“Sentís té tots els reconeixements que
es donen en aquest país, inclosa la Creu de Sant Jordi, i va ser el
primer degà del col·legi [com a president de l’antiga Associació de
Premsa de Barcelona, hereva de la dictadura, va ser el degà de 1986 a
1991 perquè no es va presentar cap altra candidatura]. A més, a l’acte
hi eren el ministre de Treball i el conseller de Cultura, hauria estat
injustificable que jo, com a degà actual, no hi anés”, sentencia.

(Diari AVUI)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!