Cap govern de la UCD, ni del PSOE de Felipe González, ni del PP d’Aznar havia tingut mai la gosadia de nomenar un ministre de cultura amb el perfil ideològic d’Ángeles González Sinde. De ganes no en faltaven, és clar, però els hi feia cosa. Com pot ara ocupar aquest càrrec una persona que distingeix
Obama ha relaxat les mesures de bloqueig a Cuba. A partir d’ara, els exiliats als Estats Units podran enviar als parents de l’illa paquets amb roba, dentrifici, gel de bany, xampú, llavors i material de pesca, entre altres coses. El menjar deu estar prohibit als serveis postals perquè, sinó, segur que els cubans de Miami
Segons els tècnics, si el terratrèmol que ha fet gairebé tres-cents morts a Itàlia s’hagués produït, amb la mateixa intensitat, a Califòrnia, no hi hauria hagut cap víctima. Els corifeus habituals s’afanyen a dir que això és culpa del govern d’opereta de Berlusconi i del neoliberalisme que no vol regulació per part de l’Estat. Però,
L’única relació que fins ara Ignasi Guardans havia tingut amb el permeable món del cinema es relacionava amb la propietat intel·lectual o la merament administrativa. Per això no s’entén del tot que l’encara eurodiputat de Convergència i Unió hagi estat nomenat director de l’Institut de Cinematografia i les Arts Audiovisuals. Potser la ministra de Cultura
Digues quins ministeris crees i et diré quins problemes tens (o creus que tens). L’adagi, aplicat a govern d’Espanya, fa palès que Zapatero ha detectat un problema prou greu per dedicar-li, no només un Ministeri, sinó tota una Vicepresidència, amb Chaves al capdavant: la coordinació territorial. Es tracta d’una nova versió de l’”España una y
Com en els melodrames lacrimògens, el PSC sent pel PSOE un amor no correspost. Cada dia li fa ofrena dels seus 25 diputats, però només rep a canvi menyspreu i carbasses. Tot el que fa el PSOE sembla pensat per agafar al PSC amb el peu canviat. Ofereix al govern de Montilla un finançament ridícul.
Ningú no sap com ha estat, però José Luis Rodríguez Zapatero ha aconseguit enredar també Barack Obama. No en tenia prou amb Artur Mas, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira o Joan Saura. Ara ha fet un salt i ha aconseguit que el flamant president dels Estats Units proclami que està content de “ser el seu amic”
José Montilla ha renyat CiU i ERC perquè pensa que “actuen fora de Catalunya amb l’obsessió de traslladat a Europa els seus problemes”. A parer del president de la Generalitat, els candidats catalans a les europees han de fer abstracció del país i dels ciutadans que representen. És una advertència que mostra bé què és
Sembla que, a dia d’avui, una de les prioritats polítiques de Zapatero és fer-se la ‘contrafoto de les Açores’. Obama no és Bush, certament, ni Zapatero tampoc no és Aznar. Però la diferència entre la primera potència del món i Espanya és que la política exterior i de defensa dels Estats Units no funciona a
La història dels governs de coalició se sol dividir en dues fases. A la Fase 1, els partits dissimulen les seves discrepàncies per tal de tirar endavant una obra de govern que es pugui vendre a les següents eleccions. A la Fase 2, els partits airegen les seves diferències i es barallen uns amb altres,
Quin argument es pot empescar el president Montilla per aplaudir el pacte del PSOE i el PP a Euskadi? Com el líder d’un PSC que té com a únic lema aturar al PP i com el president d’un tripartit “catalanista i d’esquerres” justifica el front espanyolista contra el nacionalisme basc? Se n’hi ha acudit un
Després de la manifestació que van fer la setmana passada -i que va portar, una vegada més els Mossos d’Esquadra de corcoll-, els responsables del denominat moviment estudiantil anti Bolonya van proclamar que es prenien quinze dies “de reflexió” abans de continuar la protesta. “Reflexió”? Per què? Fins ara han aconseguit tots els objectius que
Els socis petits de José Montilla, els divertits poscomunistes, es presenten davant la gent com “l’esquerra de debò”. Així ho fan quan demanen el vot en unes o altres eleccions. Són tant “de debò” que, quan topen amb la realitat, pateixen molt. Així ens ho ha recordat Joan Herrera, secretari general d’ICV, en referir-se a
La cosa es diu “Fent Barcelona”, i consisteix a mostrar ciutadans feliços que fan lloances a un ajuntament on fa 30 anys que manen els mateixos. És propaganda dura, sense complexos. El resultat recorda l’estètica del realisme socialista, quan les masses aclamaven el camarada-líder. Fins i tot el CAC ha demanat que es deixi d’emetre
Dimecres passat, Joan Ridao va ser contundent: ERC no faria de “salvavides” del PSOE a Madrid si abans no es resolia el finançament. Ho va dir amb la màxima solemnitat. Al cap d’una setmana, ja sabem el valor de la seva paraula: zero. Esquerra està salvant la cara al PSOE al Congrés després de tancar