Emigdi Subirats i Sebastià

Tot apunta a què una nova figura passarà a formar part de l’eficient i triomfant plantilla blaugrana: el suec Zlatan Ibrahimovic. El Barça, de fet, ja compta amb els tres millors jugadors del món de la temporada passada: Messi, Xavi i Iniesta, als quals segueixen de ben prop Piqué i Alves. En anteriors ocasions he tret pit davant del model de club del Barça actual, que és el que sempre he volgut: tot un exemple a seguir. No hi ha cap altra formació al món que pugui afrontar una final de Champions League amb 7 jugadors de casa! Sense oblidar que molts altres jugadors formats al planter estan triomfant arreu de l’estat i d’Europa: Cesc, Arteta, Marc Crosas, Gabri, Oleguer, De la Peña, Sergio Garcia, i tants d’altres.
Quant a l’Ibra, no hi ha cap dubte que és un magnífic jugador que pot portar moltes tardes esplèndides a tots/es els i les barcelonistes. A més, personalment no qüestiono mai els fitxatges estel·lars que es realitzen, ja que considero que els responsables esportius barcelonistes saben molt més de futbol que jo, i tenen  coneixença de primera mà de com està el mercat futbolístic. Només goso qüestionar quan es fitxen jugadors de segona fila, que ben poc aportaran a l’equip, ja que prefereixo que es donin oportunitats als jugadors del planter. Els millors Barça  han estat formats per una columna vertebral catalana, i unes figures d’arreu del món que marquin les diferències de debò. Ibrahimovic és el fitxatge més car de la història blaugrana, ja que temps era temps quan el Barça havia aconseguit els astres brasilers (Rivaldo, Romario, Ronaldinho, Ronaldo) a un preu molt més raonable. Aquest estiu algú s’ha encarregat de rebentar els preus en un moment de gravíssima crisi econòmica, la qual cosa ha portat a xifres astronòmiques i incontrolables.
L’arribada d’Ibra suposa la marxa d’Eto’o, un jugador que he admirat i al qual he dedicat alguns poemes. Pocs jugadors del Barça han estat tan ben amortitzats com Samuel, havent marcat dos gols en dos finals de Champions, i una bona colla durant les cinc temporades que ha lluït la nostra camiseta. Marxa d’una manera que no hauríem volgut, aconsellat  negativament com sempre per vividors en format mànager. Ha estat un jugador excel·lent i conflictiu a la vegada, que se’n va a la Internazionale di Milano per a guanyar molts de rals (no parlem de quatre!!!). Al juliol de l’any passat, vaig redactar un apunt dedicat a Ronaldinho, un dels jugadors que han deixat una petjada magnífica al nostre club. Només en una temporada, s’ha donat la raó a l’equip tècnic blaugrana. Quina llàstima que talents com Ronaldinho i com Eto’o es deixin perdre per guanyar diners ràpid, que acaben omplin les butxaques dels gàngsters-mànagers, i els fa dir adéu a una carrera esportiva esplendorosa. Poc després, fins i tot acaben arruinats…
Desitjo òbviament molta sort a l’Ibra… un fitxatge ideal per a un conjunt humà que pot fer història de la gran. Prompte ens esperen les dos Supercopes!!! I és que el Barça té una plantilla incomparable, bona part de la qual amb denominació d’origen La Masia…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!