Fa dos setmanes vaig tindre l’oportunitat de conéixer a Joseph Gulsoy, un lingüista que ha estudiat, parla i estima el valencià.
De manera molt breu cal dir que Joseph Gulsoy, de 80 anys, va nàixer a Turquia, però va emigrar quan era molt jove al Canadà. Va ser deixeble de Joan Coromines, a qui va conéixer en la Universitat de Chicago. Va participar en l’elaboració del Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana. En 1989 va rebre el premi Ramon Llull. És professor emèrit a la Universitat de Toronto, i doctor Honoris causa per la Universitat de València i la Universitat de Barcelona.
Amb motiu del centenari del natalici de Joan Coromines, Joseph Gulsoy va estar a Barcelona i a València fa dos setmanes per a participar en homematges a Coromines. Fora dels actes de la Universitat de València, i mitjançant una persona, vaig tindre l’oportunitat, i la sort, de conéixer-lo, i reconec que em va causar una gran impacte.
Parlant de la llengua va dir una cosa que em va agradar molt: “la llengua cal cultivar-la, usar-la, estimar-la i, així, perpetuar-la”. Té raó. També, però amb tristesa en la seua veu va dir: “es veu que a la gran massa ja no l’interessa (el valencià), i això m’entristeix”. Però el més significatiu per a mi va ser quan va dir amb molta emoció que era un idealista i un amant de la llengua. Les seues paraules em van emocionar perquè m’emociona sentir una persona estrangera dir que estima la nostra llengua, una llengua que per desgràcia no és molt estimada ni respectada per una bona part del País Valencià.
Podeu veure una fotografia de Joan Coromines i Joseph Gulsoy punxant ací
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!