ER, el camí maquiavèl·lic del tripartit.
Deixa un comentari“El país se’ns escapa de les mans, no pas, tan sols, perquè ens el prenen, sinó perquè el cedim a l’engròs i a la menuda” (Manuel de Pedrolo).
Ara, quan ER s’està esbudellant internament, és el moment de recordar els canvis d’estratègia que han patit els pocs militants sense sou que encara queden. De la lluita per a la independència, han passat al “cal eixamplar la base”. Un partit és tan sols un mitjà per assolir un objectiu que, en el cas d’ER, era la independència de Catalunya. Des de fa uns anys ER ha invertit els papers, i el partit ha esdevingut l’objectiu, i la independència el mitjà mediàtic per mantenir càrrecs, sous i, “ampliar la base” amb vots(?).
ER està practicant un maquiavel·lisme contagiós que malbaratarà el moviment independentista uns anys més. Allò que des de fa temps tenien previst, el tripartit, amb Illa com cap de govern i els Comuns com a torna, esdevindrà una realitat de la ma de Junqueras, Sergi Sol, Rufian, Tardà, i possiblement Marta Rovira i els seus dansaires.
A ER han tingut un entrebanc i s’han passat de frenada obrint la caixa dels trons interna. Com a conseqüència saben que si van a unes noves eleccions perdran, una vegada més, molts electors i això no s’ho poden permetre. No hi haurà noves eleccions. ER necessita temps de recuperació digestiva. Per això caminen en silenci, agafadets de la ma dels socialistes entre reunions a l’ombra i titulars de mitjanit.
El Parlament ha d’escollir el nou president, és un bon moment per fer prediccions. Estic convençut que Illa -el del 155- sortirà elegit, serà el nou President del Govern. Serà President amb els vots favorables del PSC i de Comuns, l’abstenció de la majoria (ER inclosa) i el vot en contra de Junts i possiblement dels 2 d’AC. Una abstenció que no tindrà per ER la contrapartida de cap conselleria. ER no ho voldrà a cap preu. La seva abstenció la cobrarà blindant els seus càrrecs en llocs de segon rang (directors generals, assessors, etc). Estalviant-se, així, el desprestigi que comportaria entre els electors catalans la seva entrada al govern de la ma dels socialistes.
Illa serà el nou president del govern i ER, al llarg de quatre anys, votarà afirmativament totes les propostes de socialistes i comuns. ER no patirà el desgast electoral que comportaria la seva entrada nominal al govern, però mantindrà la clau de totes les subvencions i el control dels mitjans de comunicació. I…. qui dies passa, anys empeny.