Josep Arasa i Ferrer

La Toneta no pot anar a mercat. La Toneta no te cap autobús, ferrocarril, TGV, ni avió que la dugui a mercat. La Toneta viu en un poble petit de la Catalunya rural. Un poble com tants altres, no hi passa cap autobús, no hi posen telèfons, ni te gaire cobertura de mòbils, ni te escola, veu pocs canals de televisió, no rep senyal digital i te greus dificultats per rebre internet..

La Toneta ja és gran, viu sola. De jove va servir i fer de cuinera en cases de senyors molt rics. Tan rics, què mai li van pagar la seguretat social. La Toneta ho trobava be perquè l?estimaven com si fos de casa. Tan l?estimaven que quan es va fer gran la van tornar al poble, això si, amb els papers de SOVI arreglats.

Al seu poble no hi ha parat mai cap autobús, ni en cap escomesa electoral els ha visitat mai cap polític, ni cap assistent social. Però te televisor, sap els problemes que tenen els pobres barcelonins amb les motos i les bicicletes. Ella ja fa anys que no hi pot anar amb bicicleta. Ella ha d?esperar la bona voluntat d?algun veí que la porti a mercat.

El poble és bonic, amb mosques, vaques i cases buides, i ella se sent catalana com la que més. Però no pot tenir telèfon mòbil, perquè la poca cobertura que hi ha no li permet parlar des de dins de la casa. El telèfon convencional el va demanar ja fa un grapat d?anys, i la companyia diu que no poden posar més línies en aquella zona (ella no ho creu) i esta resignada.

La Toneta ha sentit a parlar del TGV i de l?aeroport del Prat, esta informada, la TV l?ajuda molt. L?últim avió que va veure va ser el dels bombers que hi van anar, quan a la partida de Tombatosals és va calar foc aquest estiu.

A Madrid no hi ha anat mai. Els seus senyors la necessitaven molt. Mai va tenir vacances. La Toneta tan sols vol anar a mercat.

Cada mati mira amb enveja com l?autobús del transport escolar porta el quatre minyons del poble a estudi. I ella és queda dempeus veient com s?allunya mig buit. A TV3 a sentit a parlar dels problemes que tenen amb aquest trens tan ràpids que portaran els barcelonins fins a Madrid.

I un ?hippy? grenyut li ha explicat que, a Suïssa, els camions de correus disposen de tres o quatre places accessòries i serveixen com a transport públic i que els veïns dels pobles petits l?utilitzen  per anar i venir. I palplantada escolta com el conductor del transport escolar li repeteix que ella no hi pot pujar, que si l?assegurança, que si la Generalitat no ho permet, que si escrigui una carta…..

I la Toneta espera, sense autobús, que algun polític tingui en compte la Catalunya rural i els seus problemes. La Toneta no entén com una solució tan senzilla com la d?obrir el transport escolar a l?ús general, en aquelles localitats que no tinguin d?altre servei públic de transport, no esta permesa.

Jo que tinc cotxe per anar a mercat, tampoc ho entenc. Potser esperen que la Toneta deixi la casa, baixi al pla i el poble és mori.