Classe del Vampir

El dia 2 de desembre vam anar al Museu del Cinema a Girona. Ens van explicar que tot el que veuríem al museu o quasi tot era de la gran col·lecció particular de Tomàs Mallol qui segueix fent la col·lecció. Primer de tot ens van passar un petit vídeo sobre l’evolució del cinema i després ja vam poder entrar a les sales de l’exposició.

Allà ens van ensenyar que el cinema va sortir de les titelles i que a partir de les titelles va sortir el tema de les ombres que va ser una gran innovació que a molta gent va agradar. Molta gent pensa que l’espectacle d’ombres es va inventar a Xina però la veritat és que es van inventar a l’Illa de Java i es van anar escampant fins a la Xina. Després ens van ensenyar la camera obscura que es va inventar l’any 1400. Era una cambra molt fosca on hi havia una pantalla amb una imatge del revés. Per la gent de la època els hi semblava fascinant poder veure la botiga el carrer la gent de davant però del revés, ja que no sabien la teoria de l’òptica. Però clar la gent pensava que si s’en portaven el paper on estava reflectit es quedaria la imatge perquè com era una projecció quan la treien del lloc on era només es quedaven amb el paper i llavors desprès d’uns anys es va inventar la llanterna màgica que consistia en agafar un dibuix pintat en vidre i una espelma i es reflectia en la primera superfície. Hi havia dos espectacles els que et permetien veure racons de tot el món i l’altre era pels mes atrevits, sortien monstres, fantasmes i esperits que es deien que eren efectes especials. Les persones que feien i organitzaven aquestes funcions viatjaven per tot el món mostrant l’espectacle i era per guanyar diners, però els cristalls quan anaven viatjant es trencaven i tots els diners que guanyaven s’els gastaven en més cristalls per això van inventar els dibuixos de paper, però tampoc va funcionar ja que el paper era molt inflamable. Desprès la gent la va anant comprant per veure els dibuixos a casa, perquè era molt més assequible. Després per voltants de l’any 1800 els germans Lumiere van inventar els fotogrames per la idea de posar la imatge en moviment.

Després d’acabar la visita al museu vam anar a dinar fora a la plaça que hi havia davant i llavors va ser quan vam conèixer a Tomàs Mallol. Després vam entrar a fer uns tallers. En els tallers vam rodar una pel·lícula per grups amb la condició que algú havia d’imitar a Charlot. Havíem d’inventar-nos una història i rodar-la en un petit espai amb el fons i el terra de color verd. Després quan vam acabar de gravar la Sònia, la monitora, va projectar l’imatge de l’ordinador a la pantalla així vam poder veure com retocava els vídeos que vam fer. Els va retocar amb un programa. Van ser molt divertits i ens vam riure molt. Després al cap d’uns dies ens van passar els vídeos, tot i que hi havia gent que no sortia perquè hi havia una o dues persones que s’havien quedat triant la roba i maquillant a la gent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!