El Programa en qüestió (si algú se’l vol llegir, l’adjunto) comença així:
La política lingüística, entesa com a política pública
transversal, ha de posar l?accent en l?ús social de la llengua i en fer
possible poder viure en català. És, doncs, una política que se situa, també, al
bell mig de la configuració de la vida quotidiana, i volem, a Barcelona, una
vida quotidiana on el català faci de factor normalitzat d?inclusió i
convivència, en tant que llengua pròpia de la ciutat. Recuperar la normalitat
de l?ús de la llengua catalana en tots els àmbits, entenent-la com a patrimoni
comú i com a eina d?integració en la societat requereix, des d?una òptica
municipal, la bilingüització efectiva i generalitzada de la població
no-catalanoparlant, la recuperació per a la llengua dels valors de prestigi social, de progrés i de modernitat o la seva
incorporació plena al món del lleure i a les tecnologies de la informació i la
comunicació. La ciutat de Barcelona ha estat compromesa des de sempre amb el
procés de normalització lingüística, és a dir, amb tot allò que treballi per
retornar la llengua catalana al lloc que li pertoca com a idioma propi del
país. Compromesos en el procés que asseguri a les generacions futures l?ús
normal de la llengua catalana en tots els àmbits, ens proposem impulsar el compromís
de Bacelona amb l?extensió del coneixement i de l?ús social del català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!