Llegeixo en un diari espanyol (tradueixo): "Marlaska prohibeix una manifestació de Batasuna en contra del criteri del fiscal". "El Tribunal Superior Basc tutela el seu president perquè no comparegui al Parlament"; "El jutge processa l’etarra Urrusolo per amenaçar fa un any funcionaris de la presó de Còrdova".
Marlaska, com en el seu moment Garzon, és un obsès. Deu tenir algun problema personal amb el món abertzale. Se suposa que la fiscalia hauria de tenir alguna cosa a dir (encara que sovint no m’agradi), però és que últimament, fins i tot se la salta i només li notifica el que ha decidit.
En aquest cas, el fiscal informa que la manifestació està convocada per associacions "algunes legals" i altres afectades per la prohibició del jutge. Però precisa que "ni l’objecte de la convocatòria, ni les pancartes o lemes que en principi s’utilitzaran tenen naturalesa delictiva". I de què va la convocatòria? Doncs el lema és "Mesa para la resolución ¡ya! Euskal Herria-Decisión-Acuerdo".
Un cop ha tocat els collons al personal i ha generat una mica més de tensió, per si no n’hi havia prou, ha autoritzat una altra manifestació, mitja hora després, amb el lema "Por los derechos civiles y políticos", convocada per una persona que, segons ell, no estava vinculada a Batasuna, tot i tenir "concretes sospites" però no
suficients "indicis racionals" que confirmin que Batasuna estigui
darrere la convocatòria. Per si un cas, que la policia la filmi.
Fa una setmana, el TSJ del País Basc va admetre a tràmit una querella contra el lehendakari per haver-se reunit amb tres dirigents de Batasuna.
El Parlament Basc va demanar la compareixença del president del Tribunal perquè expliqués si el diàleg polític amb persones que estan en exercici ple dels seus deures i drets fonamentals forma part de l’activitat política normal i, per tant, és independent del control de qualsevol poder judicial.
Ara, el CGPJ i la Sala de Govern del Tribunal basc diuen que la Constitución no empara aquesta compareixença. En altres paraules, que no hi estan obligats i que, si hi anessin, seria per educació (que de moment no és el cas).
Llegint la notícia sobre Urrusolo (la pressumpta amenaça -fa un any- a funcionaris) no puc menys que imaginar-me la situació. Pot ser que estigui equivocat, però alguna cosa sé sobre el tracte que els funcionaris de presons dispensen als presos d’ETA (o acusats de ser-ne). Provocacions i vexacions contínues i sistemàtiques a ells i als seus familiars. Si li ha de donar un paquet i, casualment, és o cau a terra i li diuen que ja se l’agafarà…
Un Estat democràtic no es pot permetre castigar triplement el penat. Ha de complir una sentència (anys de presó) pel que ha fet, però no és de rebut que se’l castigui continuadament a través de l’actitud dels funcionaris (o dels jutges) mercès a la situació d’indefensió pràctica en què està.
No conec aquest senyor de res. No comparteixo el que ha fet. Però la llei és per protegir els drets de tothom, fins i tot els seus.
I després de tot això, que algú em digui si el sistema judicial està jugant a favor o en contra del procés de pau.
Ja sé que cal un període de descompressió en tots els àmbits, però potser que els poder de l’Estat s’hi posin seriosament si de debò volem que acabar amb aquesta violència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!