Falten 10 dies per l’inici oficial de la campanya, però com si hi fóssim. PSC i CiU intenten polaritzar al màxim la campanya com si les eleccions només fossin cosa de dos, com si es tractés d’escollir un president. Però a Catalunya no forma govern qui té més vots o més escons, sinó qui suma més suports parlamentaris. Elegim 135 escons, no un president, i la qüestió és qui tindrà més força o menys entre les esquerres per condicionar la majoria parlamentària.
(n’hi ha més)
El dilema en aquestes eleccions és si volem donar un nou impuls al canvi iniciat el 2003 o tornar a 1980 (CiU+ERC) o a 1999 (CiU+PP) o a un pacte CiU-PSC.
En aquestes eleccions decidirem entre dretes i esquerres, però també entre polítiques antigues, insostenibles i antisocials i polítiques modernes, socialment justes i ecològicament sostenibles.
En aquestes eleccions decidim qui desenvoluparà el nou Estatut, amb totes les seves potecialitats, i la dreta ja ha avisat que està disposada a congelar tot allò que impliqui més drets, més respecte pel territori, etc. Està clar, per tant, que és incompatible pactar amb CiU i fer polítiques d’esquerres. Clar que el PSC tampoc les garanteix…
Tal com jo ho veig, només un reequilibri entre les forces d’esquerres, amb major pes d’ICV, pot garantir l’estabilitat política i la coherència programàtica d’un nou govern d’esquerres. Vés què he de dir!