L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
El 21 d’abril de 1985, poques setmanes després de la seva mort, Prats de Lluçanès acollí un recital de poesia en homenatge al poeta de Sinera. L’organitzà la revista comarcal existent en aquell moment, l’espurna, de la qual jo n’era redactor. L’acte consistí en una lectura de textos a càrrec de Núria Candela i Feliu Formosa. L’acte va ser un gran èxit d’assistència, en el dia que s’inaugurava el Centre de Cultura del poble.
Espriu sempre ha estat un poeta i escriptor controvertit als meus sentiments. D’un compromís cívic inqüestionable i d’una qualitat indubtable, se m’apareix com a promotor d’una llengua de comprensió però d’uns tons ennegrits i a voltes intensament pregons. La seva paraula en boca de Raimon ha estat un artefacte de gran potència per al país, que cada cop el sap menys, tot i estudiar-lo, alguns, més a fons.
“No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida? (…)”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… és la que ens urgeix més de recuperar, ara que n’anem tan mancats.
Gràcies per afegir-te a l’homenatge!