L’equidistant
“… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.”
Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”.
Abillat de tolerància
i de saber estar,
l’equidistant ha escalat
totes les talaies
i, assegut
amb el cul ben planer,
colpeja les consciències
del gran nombre d’incauts
amb samarretes de colors.
Suara, els qui eren referències,
són ara professionals del sotamà,
de l’ús de la por,
de la veneració de la jerarquia
i de la doble moral.
La petita pàtria pètria
ferida tants cops
per bords i estranys,
de sota l’ala, li degota
un fil roig de sang
que li refreda l’ànima.
Ella, persistent, beu vida
a la font àuria de l’octubre
d’arrels, aigua i gespes i
no s’agenolla. Dempeus
raona raons de glòria i vessa.