El bosc vell
Sovint passa,
que la neciesa del voltant,
mostra unes nits ben fosques,
negres tions encesos
d’aparent indiferència.
Ara però, sabem
que darrera de la clariana,
a la que el camí ens ha menat,
i que ens agombola
en enganyós confort,
s’amaga un bosc superb,
de roures i grèvols de perles roges,
carregats de temps,
de pluges i sequeres.
És aquesta vellúria imponent
la que transforma en claror incessant
tota la fosca que a d’altres encega.
Abril 2018
Paisanatge
Ara sabem,
que darrera la clariana,
a la que el camí ens ha menat,
i que ens agombola
amb un enganyós benestar,
s’amaga un bosc superb,
de roures i grèvols de perles roges,
carregats de temps,
de pluges i sequeres,
de saviesa.
És aquesta vellúria imponent
la que transforma en claror incessant
tota la fosca que a d’altres encega.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!