Primavera a la font del Pic
“Tresc pels serrats fugint de vora mar,
i en pures fonts o al toll que duu a l’atzar
em faig tot clar, jo que nasquí febrós”
J.V. Foix
La font del Pic, incessant doll nutrient,
casal de tardes verdejants,
de rossinyol i merles
i cridadissa al bardissar
que clou l’esplanada
i que una primavera
òrfena de pluges, encara
abilla d’espès fullatge.
El pont, llenguatge universal,
travessa el rierol inert i assoleix
els borrons, verdes llumenetes
enceses, renaixents,
que les gebrades de les passades
albes han sembrat sota els freixes
arran de la clariana.
L’hivern es desinfla,
i sota els avets seriosos, arrecerats,
seu la tarda que va omplint
aquest present que s’esventa al meu davant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!