Desembre vivaç
“Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia,
es preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí.”
Konstantinos P. Kavafis. D’Ítaca.
No temis el desembre,
duu a les seves entranyes
dies de calma blanca
que ens emplenen la mirada
de vols extàtics de gavines,
que senyoregen tots els blaus
i el seu aleteig
esborrona les creences
d’allò que crèiem perdurable.
Acull nits d’estrelles tremoloses
que són llaguts silents a l’encesa,
flames oscil·lants
d’on neixen meridians
que concorren,
surant damunt la fosca
al meu rostre.
Ens capbussarà a l’hivern fecund,
l’hivern de fars lluminosos
i esferes concèntriques
de lentes rotacions,
de paraules a cau d’orella
i temps aturats, miratges
de deliroses danses sufís imaginàries.
No hi fa res
que el brancam dels roures
ens mostri els turments
haguts pel fet de ser
i la nuesa més decandida,
de les fulles arrapades sense vida;
doncs bé prou sabem
que naixerà l’aurora
i de les gemmes adormides
sorgirà un abril florit,
que la hivernada definirà.
Desembre, finals de tardor 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!