L’internauta que somiava el passat
Bloc personal d'Esteve Canet
Escolta com les gotes d’aigua s’escolen per entre els finestrals i inunden les minses escletxes de les rajoles de la teva balconada. Potser tens la sort de viure fora ciutat i puguis contemplar la tènue cortina líquida que s’exhibeix davant teu i omple els marges de renovada vida.
Si ets capaç d’escoltar la pluja, de sentir-la ben endins potser t’atreviràs fins i tot a entreobrir la finestra i apostar-hi les mans; deixa que l’aigua les esquitxi i acabi per estovar la pell fina dels teus dits.
Et puc demanar un favor? Obre els palmells de les mans i només durant uns instants, obliga a que la dolça aigua les embassi; acte seguit, unta’t el rostre amb la seva humitat i permet-li que llisqui per sota dels teus pòmuls fins arribar a escolar-se per entre els rebrecs del teu coll. T’imagino dona, o home, jove, o madur (mai vell) o potser un infant. El que és ben segur és que has entès el missatge que porta la pluja i que ets un fill d’aquesta pobra, bruta, trista, dissortada terra que n’Espriu cantava al temple.
Adona’t d’una cosa, et prego: som universals perquè som singulars. I aquesta beneïda pluja compensa el dolor que podem sentir per Birmània, pel Líban, per tots aquells i aquelles que, sense cap necessitat bàsica garantida, són capaços i capaces d’aixecar-se cada dia amb la llum del sol i afrontar un nou dia amb esperança i convenciment.
I ara digues a tu mateix: demà desenfilaré els llençols del meu cos i m’aixecaré amb el convenciment que serà possible, que és possible. I amb la força de l’aigua incrustada en els teus sentits diràs no a la submissió, no a la decisió que ve de fora, no a la supeditació…
Com el torrent d’aigua que mostra el camí que ha anat forjant al llarg de molts segles, així et mostraràs als demés. Prega (de la forma que millot et sembli) per a què aquesta pluja tingui continuïtat i demostri als àvars, als presoners de somnis, als mentiders, als manipuladors de la història que aquesta terra té prou coratge per empentar als seus fills i filles a recuperar-ne la dignitat.
PD: no al transvasament, sí a la nova cultura de l’aigua i a una nova manera de fer política i que ens permeti l’alliberament.
Respon a Victòria Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
allò essencial se’ns mostri amb la claredat d’aquesta aigua persistent i trobem el camí transparent de llibertat, sostenible i de joia íntima de viure.