El bloc d'Ernest Benach

A l’any 1987 vaig entrar de regidor a l’Ajuntament de Reus. Una de les primeres propostes que vam plantejar va ser la creació d’una Comissió de Seguiment del Barri Sant Josep Obrer, que composada per membres del Consistori i l’Associació de Veïns del barri plantegés solucions a una de les zones més conflictives de la ciutat, amb greus problemes de seguretat ciutadana, tràfic de drogues, elevats índex de delinqüència,… Per sort, dos elements del barri van saber plantar cara a una situació difícil: l’Associació de Veïns 1er de Maig, amb el combatiu Domingo Bahillo al capdavant, un comunista honest i valent com pocs, i l’Escola Rosa Sensat, amb un equip de mestres que donaven sentit a la paraula educar i al concepte vocació. El temps evidentment també va ajudar i les administracions es van posar les piles amb el barri. Avui, el barri Sant Josep Obrer ha esdevingut una de les àrees de nova centralitat de la ciutat de Reus. Pensava això justament quan des del primer pis del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus veia al davant mateix el barri de Sant Josep Obrer. Quants canvis en tots aquests anys! I canvis per a bé, per descomptat.

I és que Reus posarà en marxa, a finals de setembre, el nou Hospital Universitari Sant Joan, que esdevindrà un centre sanitari de referència al país i al Camp de Tarragona pel que fa a oncologia i radioteràpia, també en cirurgia de l’obesitat mòrbida i en el tractament de dislipèmies familiars, a més de comptar amb un aparell de diagnòstic que detecta les alteracions en l’àmbit de les malalties oncològiques i amb equips per fer transplantaments. A tot això cal sumar-hi, a més, una millor atenció sanitària, més consultes que mai, unes urgències molt millorades (el gran repte sempre pendent de la sanitat) i uns espais molt més adequats per a l’atenció sanitària.

Durant els més de quatre anys que han durat les obres, i fins i tot en el procés previ a l’inici dels treballs, he seguit molt de prop l’evolució i transformació del nou centre sanitari, òbviament com a reusenc interessat per tot el que passa a la ciutat, però també per les responsabilitats que vaig tenir a l’Hospital i a Sagessa en la meva etapa com a regidor, i per tant com a persona implicada en aquell moment en el projecte de futur de l’Hospital.

Amb tot, he de reconèixer que ahir, quan vaig visitar les instal·lacions acompanyat per la consellera de Salut i l’alcalde de Reus, entre altres autoritats, vaig quedar gratament sorprès pel que vaig veure. I tot i que encara queda perfilar els darrers detalls de l’obra, dotar-la dels instruments i equips necessaris i, el més important, del personal que gestionarà el seu dia a dia, la veritat és que passejant per les instal·lacions ja t’adones que es tracta d’una infraestructura sanitària en majúscules que prestarà un gran servei sanitari al territori. No tinc cap dubte que serà un dels grans centres sanitaris de Catalunya. El “recipient” sembla magnífic i preparat per afrontar grans projectes. Ara cal omplir-lo, però coneixent, com conec, els bons professionals que treballen a l’HUSJR n’estic convençut que es pot aspirar a l’excel·lència, vaja que cal aspirar a l’excel·lència.

Doncs bé, aquest hospital que a la tornada de vacances donarà servei a milers i milers ciutadans i que ajudarà a millorar la qualitat de vida de la gent és fruit d’una decisió política, és fruit de la gestió política, és POLÍTICA!. Com ho va ser a l’any 1987 creure que un barri podia ser diferent, que podia convertir-se en un lloc on es visqués dignament i que formés part amb tota normalitat de la ciutat. Des del primer pis de l’hospital ho vaig veure clar, va ser com un flash. I que n’és de necessària la política!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!