El bloc d'Ernest Benach

Avui fa 50 anys de la mort del president Irla a l’exili. Josep Irla i Bosch no va ser un polític carismàtic, sinó que va ser un representant del poble eficient i íntegre. En aquells anys, el poble sempre va reconèixer la seva vàlua: ho proven els resultats de totes les eleccions a les quals es va presentar, en una època en què es votaven llistes obertes, en què no només es votava l’opció d’un partit, sinó que cada representant havia de ser elegit pels electors de la seva circumscripció.

Valgui com a exemple que a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932, en què encapçalava la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a la circumscripció de Girona, va ser votat per més de la meitat dels electors, i proporcionalment fou el candidat amb més vots de tot Catalunya.

(Continua)

Irla no buscava el protagonisme de la seva figura política, no disputava la seva presència en fotografies solemnes. El seu nom no apareix al centre dels conflictes d’aquell període intents i convuls de la República però sí en la lletra petita dels destacats avenços socials i nacionals d’aquells anys. I tanmateix, en els moments difícils, quan es requeria compromís amb el país, amb els valors de l’esquerra i del republicanisme, hi era, i hi era amb fermesa, sense defugir la responsabilitat.

Anys més tard, amb l’afusellament del president Companys, a l’octubre del 1940, refusà d’emigrar a Amèrica i assumí la presidència de la Generalitat. Ja a l’exili, Josep Irla va ser una de les baules, un dels homes tenaços, tossuts, que van mantenir viva la flama de la nació catalana i la legitimitat de les nostres institucions durant els llargs anys de la dictadura.

Ens va llegar l’exemple de tenacitat, de resistència i de compromís, fins i tot, o sobretot, en els moments més difícils. Ens va llegar l’exemple de sentit de país, per sobre de visions personals. Catalunya no hauria arribat fins on és ara, ni els catalans hauríem resistit el pes de les dificultats de la nostra història, sense l’energia de la tenacitat, sense la capacitat de treball fora dels focus de persones com Josep Irla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!