Fa temps que a Sabadell hi ha un portal web que sota el nom de “Sabadell ha de canviar” el Col·lectiu Antoni Moix promou el canvi polític a la ciutat. El nom d’Antoni Moix prové de la fusió dels dos millors alcaldes de la història de la ciutat, en Josep Moix alcalde de la segona república i l’Antoni Farrés el primer alcalde de la democràcia recuperada després de la llarga nit franquista.
Tot i que he preguntat a diverses persones sobre qui hi ha al darrera d’aquest col·lectiu, no he acabat de treure aigua clara, doncs he obtingut respostes diverses, però està clar que si bé jo no se qui son, tot i que m’ho puc imaginar i em puc equivocar de poc, ells si em deuen conèixer, doncs fa uns dies que em van escriure demanant-me que escrivís un article, la qual cosa vaig acceptar, el qual avui han publicat. http://sabadellhadecanviar.wordpress.com/
En primer lloc vull agrair les seves paraules i el bon tracte que em donen, però també els hi demanaria que en pro de la credibilitat que necessita la oposició política sabadellenca, estaria bé que deixessin l’anonimat i que a cara descoberta, tots els que volem que Sabadell recuperi el lideratge municipal que ha tingut històricament, els que volem tornar-nos a sentir orgullosos de la nostra ciutat, en definitiva el que volem canviar les coses puguem dir qui som, i demostrar que en som més dels que “ells volen i diuen” com deia i diu en Raimon.
Aquest és l’article que vaig escriure pel Col·lectiu Antoni Moix.
PEL MAIG EL CANVI
Estem a la sortida d’unes eleccions nacionals amb poques sorpreses però que han estat prou traumàtiques, i si no, que li preguntin als presidents Montilla i Benach o al Puigcercós que fa setmanes que ha perdut la brúixola. Però això ja està fet, venen els 100 dies de gràcia i que “Déu ens agafi confessats”.
Mentre tant, tots tenim la vista posada en el mes de maig on ens juguem el futur de les nostres ciutats i a nosaltres el que ens interessa és Sabadell i un cop més hauríem de mirar d’on venim, com estem i a on volem anar.
Tal com diu aquest portal, jo també crec que “Sabadell ha de canviar” i és important que canvií la ciutat per tal de poder canviar el rumb polític, social i cultural d’una de les ciutats més importants de la nostra nació. Si mirem enrere veurem el que hem estat en tots i cada un dels àmbits i el que som en els darrers anys, a on tothom ens ha passat al davant i no únicament en imatge, que també, sinó en poder econòmic, temes socials, i molt especialment en culturals.
Fa uns quants anys, un bon grapat de ciutadans van iniciar aquella campanya de “Estil Bustos, no gràcies” que tan nerviosos van posar a la gent del govern municipal, amb una policia que feia la vista grossa a la extrema dreta a on hi havia alguns fills de policies i que torturaven a pobres indefensos com el vailet David Datzira que enganxava un adhesiu en contra de l’alcalde… Encara recordo com l’inefable senyor Manau justificava en el programa de TVC “de la nit al dia” que l’havien detingut per mantenir neta la ciutat (?) just en un moment en que els sabadellencs no varem emmalaltir col·lectivament de miracle, a causa de la vaga d’escombriaires, també enfrontats amb l’Ajuntament, que tenien la ciutat inhabitable, en el moment en què el Primer Tinent d’Alcalde dedicava els seus esforços a detenir un xicot de 14 anys i tractar-lo a l’estil de les “txeques stalinistes” que tan bons records li deuen portar al encara regidor.
Però ara ja estem a l’any 2011, i el que més ens ha de preocupar ja no és aquest estil de l’alcalde Bustos que continua intacte, amb el germanet ploraire, el remat de xais (ben pagats) que li riuen les gràcies i el music frustrat amb aires stalinistes a la seva mà dreta.
Des de fa quatre anys i per acabar de resoldre el tema cultural de la ciutat, no va tenir altre ocurrència -o be obediència- envers al José Zaragoza, que integrar a l’organigrama de cultura a tota la gent que estava a la Conselleria de Cultura amb la nefasta i honorable Sra. Mieras, la descol·locació dels mediocres també l’hem pagat els ciutadans de Sabadell.
Mes tard va arribar aquella presa de pel de “La ciutat de la música” posant al cap davant el Sr. Marco, perquè segons confessions de l’Alcalde al “seu” Canal Català, li havia suggerit el M.H.Montilla.
Si parlem de cultura una vegada més diré que la gent d’esquerres sempre hem entès que la cultura és cosa de la societat, de la població i que ha d’anar inevitablement de baix a dalt. L’administració pot tenir idees, i tat, i que més voldríem! Però la feina bàsica de l’administració és impulsar la cultura de base, la del carrer, la de les associacions i entitats, donant suport a la iniciativa privada, doncs la societat sabadellenca sempre ha tingut molta iniciativa cultural, la tenia en temps del franquisme i la te ara, i un ajuntament democràtic ha de donar suport a aquestes iniciatives enlloc d’oposar-si per sistema. A Sabadell la cultura és la que agrada, inventa i idea l’Ajuntament, tallant d’arrel la iniciativa privada que costarà recuperar. Aquí el que importa és fer una bona festa major on hi puguin participar gratuïtament molts ciutadans, que en això es basa el populisme, i el que no son vots de poc serveix.
El Govern que fa anys patim els sabadellencs entén la cultura com allò en que pot guanyar vots i voluntats, i per ells únicament existeixen els molt lloables “amics de l’opera” i l’orquestra simfònica del Vallès, als quals els hi hem de donar total suport, no faltaria mes!, però la cultura a Sabadell ha d’aspirar a molt més que a dues entitats privilegiades i a una llista de bons i a una altre de dolents.
Sabadell ha de canviar i urgentment, i aquesta urgència te data i aquesta és el 22 de Maig de 2011.
Sé que som molts els que ho volem, estic segur que som una gran majoria absoluta, però no serà fàcil derrotar a un polític populista i demagog com el que ocupa l’alcaldia, tant pel seu carisma en certs cercles ciutadans que compren populisme, com pel clientelisme establert, com per les practiques d’estil Manau, amb les seves llistes negres i amb l’exercici de la por.
Si volem que Sabadell faci un canvi real, hem de començar a treballar tots plegats per fer-ho possible, però ja pronostico ara mateix i des d’aquí que aquest canvi no l’aconseguirem si no anem junts. Acabem de viure la desfeta de l’independentisme i de l’esquerra a les eleccions nacionals, i hauria de servir d’experiència, si anem dividits tenim Bustos per 4 anys més, i nosaltres poder ho podrem resistir, però Sabadell crec que no….
Ara és el moment de deixar els personalismes i unir forces, m’han dit que les CUP i l’Entesa estan negociant per tornar anar junts, però això no és suficient. Estem parlant d’unes eleccions municipals i guanyi qui guanyi el 23 de maig no declararem la independència des de la Plaça Sant Roc i el que necessitem és un nou Govern democràtic, honest, amb idees, progressista, amb il·lusió i que transmeti il·lusió als ciutadans, i jo des de aquest espai que m’han cedit vull fer una crida a la coherència i al sabadellenquisme , i si volem tornar a ser una ciutat referent, si volem tornar a sentir-nos orgullosos de ser sabadellencs hem de ser capaços de formar un nou Govern amb gent preparada i capaç de deixar de banda interessos personals i de partit i anar plegats al objectiu de canviar la ciutat a partir del maig.
Jo com a home d’esquerres que soc m’agradaria veure una candidatura conjunta d’ ERC, IC-V, ES i les CUP, però també li donaria la benvinguda al nou independentisme de dreta com son Solidaritat per la Independència i Reagrupament i si és necessari sumar esforços amb els autonomistes liberals de CiU, doncs també…. i el candidat a l’alcaldia, al meu entendre hauria de ser un independent ven vist per tots els sectors i amb carisma, que amb 200.000 habitants segur que el podem trobar. Però Sabadell ha de canviar!
O ens hi posem o bé tenim 4 anys més d’espanyolisme caspós i de dretes amb el PSOE-PP amb Bustos al davant….
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!