El bloc del Director (ILC)

La festa va aplegar una considerable gernació que va seguir amb devoció la missa, el ball dels gegants, la benedicció del monument a càrrec del bisbe de Girona, l’estrena d’una sardana composta per a l’ocasió i el posterior dinar de germanor al Pla de Solls, mentre les autoritats civils i religioses dinàvem al mateix santuari.

Es va celebrar, doncs, un aplec en el sentit més ple i tradicional del terme. La simple enumeració de les activitats pot dur algú a pensar que tot va tenir un aire nostàlgic i potser tronat i tot. Però crec que no va ser ben bé així, i això en bona part gràcies al geni de Verdaguer. El simple nom del qual convoca un públic encara ben ampli i del tot heterogeni. I els textos del qual tenen la capacitat de transcendir, aquí o allà, els elements de context i projectar-se enlaire, ben amunt.

En va ser una bona mostra el fragment que el conseller Nadal va llegir en el seu torn de parlament, una descripció geogràfica, carregada de vida i d’història, del paisatge que es pot observar des del capdamunt del Mont. ¶