El bloc del Director (ILC)

[…] 

Dilluns es va inaugurar a la Pedrera l’exposició “L’altra Rodoreda. Pintures & Collages“, que mostra una trentena de quadres dels anys cinquanta, la majoria fins ara inèdits, on s’aprecien amb transparència els ressons de Klee, de Miró, de Kandinski, en un exercici de mimetisme que resulta alhora inequívocament rodoredià. Després de les intervencions del director de Fundació CaixaCatalunya, Àlex Susanna, de Joaquim Molas en nom de la Fundació Mercè Rodoreda i de la comissària de l’exposició, Mercè Ibarz, la gent del centre de creació la Caldera van posar música, veu i moviment a una carta, un poema i una flor de Rodoreda.

Poc abans, divendres 5 de desembre, s’havien presentat en roda de premsa a l’Institut d’Estudis Catalans els dos primers volums, elegants i d’aspecte impecable, de la nova obra completa que Carme Arnau edita per a Edicions62. Hi vaig assistir i potser el que més em va cridar l’atenció del que cridava l’atenció als mitjans presents -i així ho reflecteixen bona part de les seves cròniques- és la tendència a presentar polèmicament els dos propòsits bàsics, inevitables i exigibles, d’aquesta edició. El primer, establir un text definitiu de cadascuna de les obres incloses. El segon, oferir amb transparència al lector tota l’obra de Rodoreda, també la desestimada per ella mateixa o la inacabada. Valorar fins on s’aconsegueixen aquests propòsits, que és clar que caldrà fer-ho, demana temps i serenitat.