El bloc del Director (ILC)

[…] 

M’hi van convidar a introduir l’acte, i ho vaig fer de gust. Primer per la personalitat de l’autor, poeta i físic, lletrat i científic, humanista si m’ho permeteu en el sentit ple que li donem quan volem parlar d’aquest espai tan necessari, malauradament tan insòlit, difícil de repoblar, l’espai de trobada entre les arts i les ciències. També per la singularitat d’aquest Tapís, expressió concreta, noble, d’aquest espai a través de dues sèries de sonets que es despleguen i es repleguen segons un model d’arrel científica, traduït visualment, formalment, en el creixement i el decreixement sil·làbic. I, encara, perquè l’estrena de la lectura musical suposa un altre punt de trobada, aquest entre dues arts, la poesia i la música, una proposta musical que és –des de la Institució ens agrada dir-ne així– un espectacle d’arrel literària. Crec que ens hem de felicitar per aquesta iniciativa, i que n’hem de felicitar els seus autors i, per endavant, els seus intèrprets, i tots els promotors que l’han feta possible, amb l’esperança i la voluntat que propostes com aquesta es repeteixin, per tenyir de paraules tots els racons de la nostra vida, paraules amb les quals podem ser més i més a fons el que som.

David Jou i Mercè Torrents van agrair amb la seva presència dalt de l’escenari el que va ser una molt bona lectura dels sonets per Dolors Vilaplana i una interpretació molt suggerent al piano de Victòria Katsyuba.