El bloc del Director (ILC)

[…]

I ho fa, sobre un espai escènic i musical admirablement expressiu, a través de textos, principalment, de Joan Oliver, Carles Riba i Mercè Rodoreda, seguint el fil conductor d’Els darrers dies de la Catalunya republicanad’Antoni Rovira i Virgili, fins a erigir-se en testimoni tens, dramàtic, emotiu, del que va suposar per a tantes persones, per a tot el país, l’exiliada i la vida, o la mort, lluny de casa. També per a la Institució de les Lletres Catalanes històrica, de la qual tots ells havien estat artífexs.

Gràcies a la destresa de Teresa Vilardell, de Fina Rius i el seu equip, reviuen davant nostre, amb les seves contradiccions, les seves ambigüitats, grandesa i mesquinesa, heroisme i frivolitat, que la vida dóna moments de tot, a més dels esmentats molts d’altres: Amat-Piniella, Bartra, Benguerel, Calders, Carner, Murià, Ferran de Pol, Trabal, Pere Vives, Bladé… I encara més, també els ciutadans anònims, gràcies a les petites entrevistes a Carme Casas, Enric Casañas, Edmon Gimeno, Maricel Lagresa, Joan Pi i Josefina Piquet, supervivents de l’experiència. Alguns dels quals eren ahir presents al teatre, i aquesta presència feia estremir. Estremeix, sí, per la proximitat que dóna a aquesta nit freda que malauradament ens pesa encara tant.

L’espectacle serà al TNC només fins al 26 d’abril: no s’hi val a badar, doncs. Perquè, tot i algun però que s’hi podria posar, val molt la pena.