Ahir vaig tenir ocasió d’anar al
Lliure de Gràcia a sentir la segona de quatre lectures de Josep M. de Sagarra –n’hi ha dues més dilluns i dimarts vinents– per Rosa Maria Sardà, una de les
activitats amb més ressò de les que s’han convocat fins ara –la setmana que ve la Institució li dedicarà
tres sessions a l’IEC–, ara que ha fet mig segle de la mort de l’escriptor.
[…]
Carme Cané ha dirigit l’espectacle, que recupera una vintena llarga de textos de Sagarra, principalment poemes, algun fragment teatral i, sobretot, mitja dotzena d’articles escollits amb tota la intenció. Vuit dècades després d’haver estat escrites, les observacions incisives sobre el futbol, sobre la Diada del Llibre o, espectacularment, sobre la llengua semblen publicades ara mateix. Amb el suport al darrer tram de Mercè Pons i Rosa Vila, Rosa Maria Sardà no evita fer de Sardà, i això no és cap obstacle perquè el verb sagaç, musical, rialler de Sagarra ressoni amb tota la força.