[…]
Renovem així l’aposta per un dels festivals literaris de referència, malgrat tantes dificultats, com vam explicar en la roda de premsa de fa uns dies i com es desprèn del text de presentació que signem amb l’alcalde Lluís Recoder. El copio, i a continuació el text de presentació de Joan Vergés com a poeta d’honor.
Presentació
El Festival de Poesia de Sant Cugat emprèn l’edició de l’any 2009 amb tossuderia. Les vuit convocatòries anteriors han convertit algunes de les propostes -com l’after hours de TorreBlanca o la cita matinal de diumenge a Coll Favà, per fixar-nos només en dues- en petites tradicions, que conviuen amb la voluntat de renovar-se tranquil·lament. I han fet del Festival un referent de l’activitat literària al país.
Enguany tradicions i renovació han persistit malgrat la conjuntura, una conjuntura de crisi que ha obligat a renunciar a la figura del director. I que ha dut l’Ajuntament i la Institució a col.laborar més estretament que mai per tirar endavant un programa digne i atractiu. Amb tossuderia: amb la convicció que la paraula poètica és fins i tot més necessària que mai en temps de crisi -potser com a bàlsam, potser com a esperó de l’inconformisme-. I també amb gosadia.
El Festival ha volgut honorar en les edicions anteriors poetes consagrats. Primer va ser Màrius Sampere, una de les veus que ha acabat imposant-se per la seva singularitat i per la seva solidesa. Després, l’elecció de Montserrat Abelló com a poeta d’honor va coincidir amb el reconeixement col·lectiu a la seva personalitat humana i literària. Josep Palau i Fabre va fer-nos l’honor d’encapçalar el programa del 2007, només un any abans de morir. I la darrera edició va comptar amb la participació activa de Feliu Formosa.
Aquest novè Festival de Poesia de Sant Cugat té com a poeta d’honor Joan Vergés. Gosem esperar que sigui una descoberta per als qui no el coneixien i tot un retrobament per als qui, potser sense saber-ho, han après alguns dels seus versos fets cançó.
Poeta d’honor
Joan Vergés va néixer a Barcelona l’any 1928. Va donar-se a conèixer com a poeta durant el seu pas per la Facultat de Medicina en formar part de l’Antologia poètica universitària de 1949. El 1958 obté el premi de poesia de les Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs amb el recull Cançons i altres poemes, que serà inclòs en el volum Soledat de paisatges (1959). El 1965 obté el premi Joan Salvat-Papasseit pel llibre El gos i el 1968 el Carles Riba amb La vida nova (1970).
Durant aquests anys Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Isidor Marí i Joan Manuel Serrat, entre d’altres, musiquen alguns dels seus poemes, que seran interpretats, a més, per Ovidi Montllor o Quimi Portet. Els versos d’“Amiga callada”, “Petita i blanca”, “Em dius que el nostre amor” o “El vell” coneixen una considerable difusió i s’incorporen al paisatge imaginari que creen les veus de la Nova Cançó.
Després d’un període de silenci, el llibre Com un bosc silenciós és guardonat amb el premi Ribas i Carreras dels Recull de Blanes el 1986. Fins el 1994 no se’n publicarà una mostra dins el volum Ara és trist i no apareixerà íntegre fins l’any 2007.
En proposar-lo com a poeta d’honor del 2009, el Festival de Poesia de Sant Cugat vol retre homenatge a una de les veus més singulars de la seva generació, que ha cantat amb especial intensitat l’amor i la melangia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!