[…]
Divendres 4 de març ho vaig poder comprovar amb una visita als seus nous equipaments, el museu de les mines, que recrea amb eficàcia i voluntat didàctica la feina als jaciments de carbó de les ribes del Segre, avui transformades en pantà, i el museu d’història de Mequinensa, que exposa una síntesi d’història natural i social de la població. Les paraules de Moncada posen imatges a la construcció de l’embassament i al testimoni fotogràfic del poble vell, avui referent imaginari col·lectiu gràcies, sobretot, a Camí de sirga.
La darrera part del museu és un veritable memorial Moncada: una selecció de pintures, l’exposició dels llibres i de les seves traduccions, i una mostra intencionada d’objectes personals expressen l’orgull de Mequinensa per un dels seus fills il·lustres de més relleu.
I encara n’hi haurà més. Els treballs de senyalització del poble vell, les ruïnes del qual s’estenen al marge del pantà, es van servint del testimoni literari de Moncada. I el seu fons personal espera el moment de ser catalogat per esdevenir accessible com mereix a Mequinensa mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!