[…]
Ens vam trobar al pou de glaç de les Alzines d’Avencó, dins el terme de Tagamanent, arran d’Aiguafreda, on, després dels parlaments institucionals, al peu del monòlit erigit en memòria del poeta, Xavier Cateura va introduir la passejada i va llegir alguns textos de Maragall i de Pijoan, com fragments dels intercanvis de cartes en què preparen el viatge, amb consideracions logístiques ben expressives. Des d’allí ens vam enfilar per camins forestals fins al pla de la Calma. Vam aturar-nos per veure, d’un vessant a l’altre, el cèlebre mas de la Figuera, en terres de Sant Cebrià de la Móra; vam arribar fins al punt anomenat El Cafè, les ruïnes de l’antic hostal de camí ral que corona l’impressionant sot de la Castanya, davant per davant de les Agudes i el Turó de l’Home; vam tancar el periple a la casa museu l’Agustí, en la sala on hi ha instal·lada l’exposició sobre la Lola de la Figuera, des d’on tens la sensació que ets a tocar del turó de Tagamanent, encimbellat per l’església de Santa Maria.
Durant prop de quatre hores de pagès vam voltar dins un bus 4×4 per camins, boscos i prades, com si fóssim dins un ressò dels primers versos del poema “Del Montseny”:
Aquell encantament de cap al tard
(allà en els plans més alts,
al peu dels cims augustes
del color esmortuït de l’hora baixa)
me reprèn i em redóna
la tristesa feconda.
¡Ai! Altes soletats, que en sou de dolces
amb els herbatges verds
on canta l’esquellot de la ramada,
i el bosc silenciós
i la masia lassa!…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!