La llibreria
L’Odissea de Vilafranca del Penedès va impulsar fa deu anys un singular premi de novel·la. I la singularitat ve del jurat, que està format per un ampli consell de lectors.
&Un consell de cent lectors fruit de la dinàmica dels clubs de lectura de la llibreria. El cas és que en la novena edició del premi, la de l’any passat, cap dels originals presentats no el va merèixer. Però els seus promotors van optar per canalitzar els recursos que hi destinen cap a una activitat alternativa: l’organització d’unes jornades sobre
La situació de la literatura catalana després de Frankfurt, que van tenir lloc aquest febrer passat amb un notable ressò.
Ara les jornades han donat el seu llibre, que dijous es va presentar als locals del Vinseum de Vilafranca davant una cinquantena de persones. Quinze veus hi parlen des de posicions diverses, mirades enfrontades i actituds heterogènies. Però malgrat totes les diversitats comparteixen alguna cosa, o almenys així ho he vist jo i
així vaig mirar d’explicar-ho dijous.
Davant la pregunta que dóna títol a jornades i llibre: quina és la situació de la literatura catalana després de Frankfurt?, tots quinze responen, de forma explícita o implícita, amb certa sorpresa: la mateixa d’abans. I molts hi afegeixen, com ho hauria fet jo mateix, que era i és bona o molt bona. Tan bona com ho pugui ser la de la majoria de literatures del nostre entorn.
Si és que parlem de literatura. Perquè una altra cosa seria preguntar-nos quin és el prestigi social que avui té la literatura en societats com la nostra. I encara, més específicament, quin prestigi té la literatura catalana en la societat catalana. I aquí, davant aquestes dues precisions, ve quan el comencen a matar i ja és més difícil trobar arguments per a l’optimisme.
En vam parlar dijous a Vilafranca. On, tanmateix, una raó gens negligible per a l’esperança és l’existència del consell de cent lectors. Perquè posen en pràctica la dimensió col·lectiva de la lectura, i en veuen els fruits. Premiant un original que després serà publicat, sí. Però també, encara més, convidant altres ciutadans, i sobretot de nouvinguts, a compartir l’experiència de la lectura en un exercici de diàleg i integració lingüístic, cultural i social simplement exemplar. ¶